microcontes, relats hiperbreus

relats hiperbreus, microcontes originals en català de ferran cerdans serra, en copyleft

dubtes innecessaris

El telèfon continua sonant. El que més el molesta de la fama és que no el deixen en pau ni per pensar en temes transcendents. Sap qui és i que l’hauria d’agafar, però hi ha coses més importants que l’atabalen: té por d’estar-se tornant vanitós i superb, que l'èxit no l’estigui canviant. Sempre n'ha temut les conseqüències, però no se sabotejarà la carrera artística, com han fet altres en circumstàncies similars. Ell confia en les pròpies capacitats per superar-ne els inconvenients. Després de quinze trucades, doncs, agafa el telèfon a la seva xicota. Li diu que necessita temps per a ell; que l’èxit exigeix molts sacrificis; que no es deixarà vèncer per la fama, com han fet altres en circumstàncies similars i que, a partir de llavors, es comunicaran per la premsa.

orgull mutilat

No ha estat tant dolorós. Molt més havia patit estavellant els meus somnis en la malaptesa dels meus dits. I a més ja s’ha acabat. Ningú m’exigirà límpids acords; no em demanaran virtuoses cançons que mai no he estat capaç de tocar. Si més no, això espero.

I tampoc em servia de per a tantes coses, l’índex de la mà esquerra.

la clau

tots els panys giren del revés
però nosaltres, tirant pel dret,
els girem de l'invers;
per això tanquem quan volíem obrir
i obrim quan anàvem a tancar

i sempre ens conformem
amb l'avenir que se'ns abraona