Artistes que col·laboren amb projectes de Llibres Artesans

notícies i articles relacionats amb artistes que col·laboren amb projectes de Llibres Artesans, ja sigui de micromecenatge o d'altra naturalesa, de llibres o altres campanyes i accions.

La Bel Olid llegeix un relat i recomana el Perdonin que no em disculpi

L’escriptora Bel Olid presenta el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi, de Ferran Cerdans Serra, la principal novetat de Llibres Artesans per aquest Sant Jordi.

Per la presentació del llibre tenia dues coses molt clares: una, que no seria la típica presentació previsible i monòtona; dues, que si algú havia de parlar sobre el llibre, només podia ser la Bel Olid. Així que aprofitant que ens havíem conegut en una presentació del seu llibre de relats “La mala reputació”, vaig demanar-li si li agradaria venir. Em va respondre de seguida amb un SI que em va estarrufar.

Perdonin la Sandra March!

L’artista resident a Barcelona Sandra March ha il·lustrat tres sèries de cobertes pel recull de contes curts Perdonin que no em disculpi.

Vaig conèixer la Sandra a l’Arts Libris de l’any passat, en el que vam coincidir a la taula compartida. Fou una bonica coincidència ja que tenim moltes coses en comú, i el més lògic era que féssim alguna cosa junts. Doncs bé, el dia ha arribat i avui us puc presentar aquestes tres sèries que ha il·lustrat pel meu últim llibre de contes curts. Cada sèrie consta de cinc exemplars i estan dibuixades a mà, una a una.

Les tres sèries de la Sandra March
Sandra March il·lustra llibre de contes curts

Perdonin la Bel Olid

L'escriptora Bel Olid presentarà el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi a la Festa d’Exposició Efímera d'aquest dissabte a Manresa.

Intentaré explicar-vos bé la història: el Salvador Macip s’està curant de la seva aversió al conte curt a base de llegir bones autores del gènere. Com a part d’aquesta teràpia llegeix un dia el llibre “La mala reputació”, de la Bel Olid, i en fa una ressenya al seu bloc. En parla bé, el que en diu m’interessa, i com que en el seu moment ja vam debatre l’estat de salut dels relats i el recull de la Bel sembla haver funcionat de reconstituent, m’apunto el nom del llibre.

Bel Olid presentarà Perdonin que no em disculpi

El dia següent, una amiga que treballa a l’Abacus, que està sempre al dia del món literari, em recomana el bloc d’una escriptora que l’apassiona. Es tracta de Domant paraules, el bloc de la Bel. Massa coincidències. M’informo una mica més i resulta que el seu últim recull és Premi Roc Boronat 2012. Que ha escrit varis llibres més, tots premiats: l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010)... com és que no conec aquesta escriptora? Em pregunto.

Un dia més tard llegeixo al Regió7: Bel Olid aborda la dificultat de les relacions humanes a Sant Joan, la notícia de la presentació del llibre al costat de casa!

A vegades tot concorda perfectament per anar malament i a destemps, de manera catastròficament sincronitzada; a voltes tot sembla quadrar i encaixar a la perfecció perquè vagi bé; però hi ha vegades, poques, que la natura (o el que sigui) t’ho posa tan bé que t’està donant, directament, una ordre. Així que, complint-la, em dirigeixo a la presentació de la Bel a la llibreria El racó de les paraules de Sant Joan de Vilatorrada.

Perdonin la Laura Bataller

La ballarina Laura Bataller ballarà un "relat en dansa" a la Festa d’Exposició Efímera de presentació del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi d'aquest dissabte a Manresa.

El primer cop que vaig veure la Laura va ser en un ball improvisat al carrer; fins llavors la dansa no m’havia cridat mai l’atenció (més aviat em semblava un avorriment) però aquell dia hi vaig veure la màgia de la improvisació. Em sembla que no vaig entendre res però l’aspecte visual, el moviment, la música, el ritme... tot era d’una bellesa que t’atrapava. Em va impactar també la manera d’afrontar una sessió amb públic, en directe, amb confiança.

Laura Bataller dansa improvisada CACiS

Perdonin Le Clotêt Avec Garcés

Le Clotêt avec Garcés serà el músic de la Festa d’Exposició Efímera de presentació del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi.
Des d’un principi vaig pensar en ell, per què vivim l’art de manera similar. És una persona que fa el que sent, que no es deixa influenciar per les modes ni pel què diran, que es limita a transmetre directament els sentiments... i tot això amb el compromís d'aconseguir l'obra de la màxima qualitat possible que pot sorgir d’un mateix. Un artista persona, en definitiva; i amb això ja estaria tot dit. Però continuaré.

Perdonin a Le Clotêt Avec Garcés

És un company amb el que hem compartit nits manresanes a la nostra manera, des de l’altra banda de la tanca, sempre amb esperit crític, quan no destructor de costums establerts. Els dos vivim a Manrússia Capital com a càstig per alguna cosa que hem fet -ves a saber què- en altres vides. Ara ens toca aguantar i esperar que millori el temps; però ens ho prenem amb humor. Àcid i càustic, però humor.

Perdonin el Joan Vives!

Ens vam conèixer a Navarcles, el poble del Bages en el que vaig passar bona part de la meva infància i adolescència. El poble on va néixer Déu, segons afirmava un personatge del gran Montalván en la seva novel·la Historias de Fantasmas.

Amb el Joan, a banda d’aquest poble, tenim un altre punt en comú: de petits ja ens dedicàvem a la nostra passió i mentre jo escrivia els meus primers relats ell ja feia còmics. El Joan no es conformava amb fer 4 esbossos sinó que dibuixava àlbums complerts, grapats, i ja llavors feia sèries de personatges. Estem parlant de la dècada dels 80! Increïble.

Amb els anys ha anat perfeccionant la seva tècnica i gaudeix ara d’una mestria en el dibuix envejable. S’ha dedicat a més del còmic al disseny gràfic i al cartellisme.

cartell Joan Vives Innocentada de Manresa

Actualment, entre altres feines, es dedica a les caricatures per encàrrec, juntament amb la seva sòcia Maria Picassó, a la web www.caricates.com

Així, amb tantes coses en comú, no és estrany que haguem coincidit en algun projecte. En aquest cas, quan estava pensant en possibles recompenses pel llibre de contes Perdonin Que No Em Disculpi, la idea de dibuixar una caricatura a la coberta i el nom de qui podia fer-ho van sorgir al mateix temps. Era evident que coneixia la persona adequada!

Perdonin la Jenifer Ambròs

La Jenifer Ambròs és una altra de les artistes que han col·laborat, amb el seu disseny propi de la coberta, a fer possible el mecenatge llibre de contes curts Perdonin Que No Em Disculpi.

Amb la Jenifer ens vam conèixer al CFGM d’Art Final en Disseny Gràfic a l’Escola d’Art de Manresa, i de les companyes de classe era la que més m’agradava com dibuixava. A més d’una gran amiga i persona, és també una molt bona dibuixant -i tota una campiona entregant treballs! Gaudeix d’una gran capacitat de feina i porta anys treballant i estudiant alhora. Ara és a l’escola Joso, després d’haver fet el CFGS d’Il·lustració, compaginant els estudis amb la feina i els viatges d’anada i tornada a Barcelona. I malgrat tot, encara ha trobat temps per col·laborar amb el projecte del llibre Perdonin Que No Em Disculpi!

Il·lustració de Jenifer Ambròs pel llibre

En el seu cas ha dissenyat unes cobertes dobles, que formen una il·lustració en unir els dos llibres però de manera que els exemplars mantenen el sentit per separat -un format que hem anomenat DUET. El seu treball és a llapis i anilines.

Perdonin el Marc Dko

El Marc és per mi un dels millors grafiters de Manresa i de seguida vaig pensar en la seva col·laboració. Ens vam conèixer en acció: ell pintava un mural d’encàrrec contra la violència de gènere molt a prop del meu carrer; a mi em va semblar que era un tema perfecte per un reportatge fotogràfic.

NI MUTS NI CECS NI SORDS - grafit d'en DKO contra la violència de gènere

Més endavant ens hem anat trobant en algun projecte ocasional; bé, jo i les persones que ens passem el dia voltant per la ciutat ens trobem al Marc força sovint, el seu estil propi es pot admirar en vàries parets de la ciutat i dels afores.

NI MUTS NI CECS NI SORDS - grafit d'en DKO contra la violència de gènere

Perdonin la Susanna Ayala!

Vaig descobrir la Susanna a la Taberna dels Predicadors de Manresa, però no va ser fent unes birres sinó contemplant una peça seva de fusta que hi ha exposada. Més endavant si que ens vam conèixer i vaig anar descobrint la seva obra en diferents exposicions o bé al seu taller. És una de les artistes que participa en el projecte per publicar el llibre de contes curts Perdonin Que No Em Disculpi.

Susanna Ayala, obra personal pel Perdonin

De tant en tant sorgeix amb algú el debat sobre l’especialització en l’art. Jo ho tinc molt clar i ho podria resumir així: el negoci està muntat perquè siguem especialistes, així que si vols viure d’això faràs bé en centrar-te en un microcamp. Però les persones per les que l’art és una forma d’expressió normalment emprem moltes tècniques diferents. Cada una és una eina que et facilita expressar-te, de manera que la diferència entre escriure un aforisme o bé fer una fotografia és que un s’adequa més o menys que l’altre a allò que vols expressar. Penso, en definitiva, que tota persona és capaç d’expressar-se a través de diferents vies i que això és el més natural. L’ultra especialització és conseqüència d’un sistema mercantilitzat, a la vegada reflex d’una societat utilitària en la que se suposa que hem de fer només una cosa al llarg de la nostra vida.

Susanna Ayala, obra acabada pel Perdonin