perdonin - Page 2 |

Articles relacionats amb el projecte de micromecenatge del llibre de contes curts en català Perdonin Que No Em Disculpi, de Ferran Cerdans Serra.

La Bel Olid llegeix un relat i recomana el Perdonin que no em disculpi

L’escriptora Bel Olid presenta el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi, de Ferran Cerdans Serra, la principal novetat de Llibres Artesans per aquest Sant Jordi.

Per la presentació del llibre tenia dues coses molt clares: una, que no seria la típica presentació previsible i monòtona; dues, que si algú havia de parlar sobre el llibre, només podia ser la Bel Olid. Així que aprofitant que ens havíem conegut en una presentació del seu llibre de relats “La mala reputació”, vaig demanar-li si li agradaria venir. Em va respondre de seguida amb un SI que em va estarrufar.

Perdonin la Sandra March!

L’artista resident a Barcelona Sandra March ha il·lustrat tres sèries de cobertes pel recull de contes curts Perdonin que no em disculpi.

Vaig conèixer la Sandra a l’Arts Libris de l’any passat, en el que vam coincidir a la taula compartida. Fou una bonica coincidència ja que tenim moltes coses en comú, i el més lògic era que féssim alguna cosa junts. Doncs bé, el dia ha arribat i avui us puc presentar aquestes tres sèries que ha il·lustrat pel meu últim llibre de contes curts. Cada sèrie consta de cinc exemplars i estan dibuixades a mà, una a una.

Les tres sèries de la Sandra March
Sandra March il·lustra llibre de contes curts

les sinopsis del Perdonin que no em disculpi

La contracoberta del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi era un espai en blanc molt llaminer; aprofitant que els llibres són tots diferents i que de fer puc posar-hi allò que més m'agradi, hi he manuscrit diferents fragments dels relats a mode de sinopsi.

sinopsis manuscrites llibre de contes curts

Els fragments són els següents:

  • Un gran desencís inicial s’apoderà del públic, però seguint un automatisme heretat, de seguida van trobar la ranura on inserir les monedes.
  • —Visca la Verge de Montserrat! —cridà algú.
    Avançava la Verge, doncs, a la deriva, empesa per deu tones de carn diluïdes en alcohol.
  • Abans no m’escrivia ni em trucava ningú si no era per vendre’m alguna cosa, és cert. Però jo existia —recalco el jo i el verb existir. Ara sóc un no-res i ningú no em té en compte.

Perdonin la Bel Olid

L'escriptora Bel Olid presentarà el llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi a la Festa d’Exposició Efímera d'aquest dissabte a Manresa.

Intentaré explicar-vos bé la història: el Salvador Macip s’està curant de la seva aversió al conte curt a base de llegir bones autores del gènere. Com a part d’aquesta teràpia llegeix un dia el llibre “La mala reputació”, de la Bel Olid, i en fa una ressenya al seu bloc. En parla bé, el que en diu m’interessa, i com que en el seu moment ja vam debatre l’estat de salut dels relats i el recull de la Bel sembla haver funcionat de reconstituent, m’apunto el nom del llibre.

Bel Olid presentarà Perdonin que no em disculpi

El dia següent, una amiga que treballa a l’Abacus, que està sempre al dia del món literari, em recomana el bloc d’una escriptora que l’apassiona. Es tracta de Domant paraules, el bloc de la Bel. Massa coincidències. M’informo una mica més i resulta que el seu últim recull és Premi Roc Boronat 2012. Que ha escrit varis llibres més, tots premiats: l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010)... com és que no conec aquesta escriptora? Em pregunto.

Un dia més tard llegeixo al Regió7: Bel Olid aborda la dificultat de les relacions humanes a Sant Joan, la notícia de la presentació del llibre al costat de casa!

A vegades tot concorda perfectament per anar malament i a destemps, de manera catastròficament sincronitzada; a voltes tot sembla quadrar i encaixar a la perfecció perquè vagi bé; però hi ha vegades, poques, que la natura (o el que sigui) t’ho posa tan bé que t’està donant, directament, una ordre. Així que, complint-la, em dirigeixo a la presentació de la Bel a la llibreria El racó de les paraules de Sant Joan de Vilatorrada.

Perdonin la Laura Bataller

La ballarina Laura Bataller ballarà un "relat en dansa" a la Festa d’Exposició Efímera de presentació del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi d'aquest dissabte a Manresa.

El primer cop que vaig veure la Laura va ser en un ball improvisat al carrer; fins llavors la dansa no m’havia cridat mai l’atenció (més aviat em semblava un avorriment) però aquell dia hi vaig veure la màgia de la improvisació. Em sembla que no vaig entendre res però l’aspecte visual, el moviment, la música, el ritme... tot era d’una bellesa que t’atrapava. Em va impactar també la manera d’afrontar una sessió amb públic, en directe, amb confiança.

Laura Bataller dansa improvisada CACiS

Perdonin Le Clotêt Avec Garcés

Le Clotêt avec Garcés serà el músic de la Festa d’Exposició Efímera de presentació del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi.
Des d’un principi vaig pensar en ell, per què vivim l’art de manera similar. És una persona que fa el que sent, que no es deixa influenciar per les modes ni pel què diran, que es limita a transmetre directament els sentiments... i tot això amb el compromís d'aconseguir l'obra de la màxima qualitat possible que pot sorgir d’un mateix. Un artista persona, en definitiva; i amb això ja estaria tot dit. Però continuaré.

Perdonin a Le Clotêt Avec Garcés

És un company amb el que hem compartit nits manresanes a la nostra manera, des de l’altra banda de la tanca, sempre amb esperit crític, quan no destructor de costums establerts. Els dos vivim a Manrússia Capital com a càstig per alguna cosa que hem fet -ves a saber què- en altres vides. Ara ens toca aguantar i esperar que millori el temps; però ens ho prenem amb humor. Àcid i càustic, però humor.

Els agraïments del llibre

Ahir vaig enviar un email donant la raó a una amiga, 4 anys després, agraint-li una de les frases que sovint em repetia. Una frase que amb el temps m’ha anat molt bé, encara que en aquell moment em feia força ràbia (precisament perquè tenia raó, és clar, però això, llavors, jo encara no ho veia). Agrair-li va ser un impuls; el vaig seguir i a ella li va encantar. Què és la vida sinó aquests petits moments? És dur, però quan algú diu que la felicitat no existeix es ben bé que no sap de què parla.

Mai no és tard doncs per reconèixer els propis errors, ni per agrair als altres tot allò que ens han donat sense esperar res a canvi.

Perdonin per la Festa d'Exposició Efímera!

Festa d'exposició efímera llibre de contes curts

Una festa íntima i multitudinària

A Àger, un poble fascinant als peus del Montsec que visito sovint, hi viu a temporades el Joop Witteveen. Aquest escultor, a l’estiu, convida les amistats a compartir la fosa; una nit en la que, fonent el metall, donarà vida a les noves creacions que naixeran dels motlles. Inspirat en aquest meravellós acte social i artístic, íntim i multitudinari a la vegada, vaig pensar en convertir en una festa la presentació del Perdonin que no em disculpi.

Per aquest motiu la vaig anomenar Festa d’Exposició Efímera, i l’he programada com em sembla que hauria de ser una presentació: un esdeveniment social i cultural, mescla de diferents arts.

Donant forma a aquest pensament, doncs, i gràcies a que les tres persones que tenia en ment s'han mostrat predisposades (gràcies de nou!), ha sortit el següent programa: