llibres artesans

M’ha arribat aquesta carta. Segons aquí hauria d’haver vingut ahir a les nou, però l’he rebuda avui a les onze.
- A veure, em dones el DNI?
Vaig donar-li d’un cop sobre la taula, però ella continuà igual, com si no passés res.
- D’avui en quinze tens de fitxar tots els dies laborables, en hores alternades. No pots repetir l’hora dos dies seguits.
- Però a veure, això per a què serveix? – Les coses no estaven gens clares, i encara que m’imaginava que no podria deslliurar-me’n, tenia curiositat per saber si hi havia alguna explicació convincent.

NOSALTRES
NO Sóm com els ALTRES:
hipòcrites i superficials,
lletjos, bruts,
estafadors, primitius,
flemàtics i arrogants
sense sentit de l'humor,
amb mentalitat d'esclaus,
bèsties, animals
i per si no n'hi hagués prou,
xovinistes etnocèntrics

No ha estat tant dolorós. Molt més havia patit estavellant els meus somnis en la malaptesa dels meus dits. I a més ja s’ha acabat. Ningú m’exigirà límpids acords; no em demanaran virtuoses cançons que mai no he estat capaç de tocar. Si més no, això espero.

I tampoc em servia de per a tantes coses, l’índex de la mà esquerra.

Ferran Cerdans Serra
Publicat al recull "Revolta Alcalina", el Març del 2001

quan dones menjar al gos,
també li dius “corre menja,
que s'acaba”?

Aquella paret baixa de formigó aniria bé de postada, va pensar al asseure-s’hi, on guardar ungüents solars: dins del triangle de ciment la llum, rebotant, esquerdillava l’aire formant una massa compacta.
Al centre de la plaça, on hi havia una font, una noia xuclava directament del broc.
El Mario estava cansat i necessitava un raig, encara que fos d’aquella infusió calenta de clor amb calç. Mentre esperava, va humitejar-se els llavis amb la suor que li rajava del front. El Turbo l’havia fet córrer i no tenia gens de saliva.

“Hormigoizko pareta baxua ondo legoke apal gisa”, pentsatu zuen mutilak honen gainean esertzean, “eguzkitarako ukendua gordetzeko egokia”: zementuzko triangelu haren barruan, argiak errebotatu eta airea zartatzen zuen masa trinko bat eratuz.
Plazaren erdian, iturri bat zegoen lekuan, nexka batek iturri-muturretik zurrupatzen zuen ura.

El Comitè de Govern s'instal·là en la mateixa sala on havia estat abatut, uns dies abans, l’anterior president.

L’havia rematat el mateix cap dels revoltats, el Capità General de l’exèrcit, que en aquells moments presidia l’acte.

Ocupava una butaca d’estil colonial en l’arc d’una taula semicircular, que recordava als ministres la seva condició idènticament subordinada. Tots estaven a la mateixa distància d’ell, i les seves cadires eren sensiblement més baixes i petites.

Ahir, 4 dies abans de la diada de Sant Jordi, van parlar de llibres artesans a RAC1: Miquel Iceta “CiU i Carretero volen fer-li la pinça a ERC”… i Llibres artesans. Poques notícies han tingut la capacitat d'alegrar-me el dia com aquesta. A banda del reconeixement en si mateix, el nombre de visites ha augmentat espectacularment. La capacitat de difusió que continuen tenint els grans mitjans tradicionals, inclús dins de la mateixa xarxa que a vegades sen's presenta com a un món apart, és enorme.

Podeu llegir el recull "petjades obagues", al complert en aquest àlbum: picasaweb.google.com/llibres.artesans/PetjadesObagues

amagat rere uns esbarzers
m'estiro panxa amunt
sobre una pedra i allí,
on no em veu ningú,
penso