L’any passat la gestió dels ISBN - el número d’identificació unívoca dels llibres publicats - va passar a mans privades i el que havia estat fins llavors un servei gratuït va esdevenir per art de màgia de pagament.

Curiosament, la gestió del ISBN es va atorgar sense concurs públic a la Federación de Gremios de Editores de España (FGEE), part implicada directament en aquest assumpte, i com a resultat les tarifes varien des dels 3 fins als 90 € segons si parlem d’una gran editorial o d’un autor-editor. Unes diferències injustificables en l’era digital.

Vàries persones vinculades al món de l’edició pensem que aquest fet suposa una discriminació i que s’estan aixecant barreres a bona part de la cultura del llibre, com són les petites editorials independents i, especialment, a les persones que ens autoeditem. Sempre degudament marginats, mai no s’ha donat cobertura mediàtica a les obres autoeditades, incloses les que han estat best-sellers en vendes, i ara que per facilitats tecnològiques ho tenim una mica més fàcil ens posen pals a les rodes. O així ens sentim nosaltres.

Aquest cap de setmana, 23, 24 i 25 de Juny se celebra el Konvent.0, una exposició multidisciplinar que arreplega cada any una cinquantena d’artistes d’arreu.

La particularitat de l’espai en el que realitzen els seves intervencions - el convent abandonat de la colònia tèxtil de Cal Rosal, prop de Berga - així com la selecció de propostes garanteixen una exposició autèntica i que mai no deixa indiferent. Passejar per les cambres de l’interior del Konvent.0 i pels espais d’exterior és una experiència única en la que sentirem emocions que poden anar de la ràbia a la por passant per l’alegria i la sorpresa.

Per això és tan addictiva.

Després de molta dedicació, Mònica Roig ha publicat el recull de contes curts "Un Any de Contes" partint de la seva exitosa iniciativa blocaire 365 contes. Tot al llarg del 2009 la seva proposta va ser molt ben rebuda i la Mònica va aconseguir reunir un relat al dia de diverses procedències de tot el món. Aquí teniu el vídeo de promoció d'aquest flamant llibre:

El que faltava. És clar que quan fas un conte “distòpic” (per oposició a utòpic), intentes alertar sobre què passarà en el futur si tot continua com en el present, però no esperes que la teva denúncia d’anticipació social es faci realitat. O si?

"Germà I, el gran" és un conte curt que vaig escriure l’any 2000, just després que acabés la primera temporada del programa “Gran Hermano” i que vaig incloure al recull de relats breus "Revolta Alcalina" el 2001. Mitjançant l’exageració i la reducció a l’absurd, en aquest conte intento criticar una realitat present plantejant com serà la nostra societat en un futur si tot continua igual.

Doncs bé, aquest futur ja ha arribat i el meu malson s’ha fet realitat, tal i com he vist al blog "la criatura creativa": Ikea instala un apartamento en el metro de París. Es diu “Appart Ikea” i és una habitació de 56 m2 que els d’Ikea van instal.lar just al mig del pas. Aquesta vivenda comptava amb parets transparents gràcies a les quals tothom podia veure què feien les 6 persones que hi van viure del 9 al 14 de gener.

Que hi dieu; em vaig avançar al futur? o és que la societat va marxa enrere? Bé, jo el futur el desconec, però en aquest cas penso que només calia aplicar una mica de lògica. Us convido amb aquest post a llegir el conte i establir paral·lelismes i diferències.

Ferran Cerdans Serra | proyecto literario personal "LLibres Lliures Artesans" Roser Amills Bibiloni | noviembre 2, 2011 | Bloc Inspiración Digital | La Vanguardia

Llibres Lliures Artesans es un proyecto literario de largo recorrido, una editorial personal que como tal refleja mis propios valores e inquietudes

Es un proyecto abierto, con grandes dosis de investigación creativa en encuadernación, ecología, aplicación de las nuevas tecnologías al proceso de escritura… y que busca la implicación de la comunidad lectora con diversas campañas como “Cap rosa sense poema”, “Duc un poema a la butxaca” o la última propuesta: “2.500 € si no lo lees”.