Sant Jordi o la victòria dels oprimits

Enviat per ferran el ds., 30/04/2016 - 07:40

La Gran Muralla Xinesa al davant de la parada

La jornada de Sant Jordi va començar molt malament. A la parada de Casa del Llibre a Rambla Catalunya ubiquen els mediàtics a un extrem i dirigeixen les cues cap a les altres parades. D'aquesta manera, la triple cua mediàtica (cada papanates té fila pròpia) ho bloqueja tot, i ningú no pot accedir a les altres carpes; al mateix temps, però, ells poden seguir venent llibres a la seva àmplia i ben assortida botiga, o bé a la resta del seu espai, que queda lliure! Parlant amb les veïnes, em van explicar que cada any és el mateix, i que quan acaba una cua s’enganxa amb una altra amb els papanates següents. Aquella primera i terrible hora del matí estaven signant el Vaquerizo, Risto Mejide i un altre premi Nobel que ja no recordo.


Per fer-vos una idea del nivell, quatre estampes: commoció a la cua del Vaquerizo quan veuen passar Albert Ribera, una família histèrica envia el fill a perseguir-lo i la mare el dirigeix amb el mòbil “gira a la izquierda, a la izquierda, lo tienes delante!!!”. Les cares de fàstic amb les que em miraven quan, sobreposant-me a la situació, intentava explicar-los els Llibres Artesans. Picabaralles que podien ser a crits a plantofades o a òsties, moment en el que intervenien els de seguretat. La cara que ens quedava a la gent de les carpes veïnes cada cop que hi havia aquestes baralles; vergonya aliena és poc i fins i tot el llenguatge facial té un límit per expressar-la. Tot això amb la gent recolzant-se a les nostres taules d'esquena, passant totalment de nosaltres, igual que els seguratas, que només hi són per evitar que les picabaralles vagin a més. Ja se sap que les discussions sobre Kant poden acabar molt malament.

La victòria dels oprimits

Oprimits en sentit figurat però també literal per una triple cua mediàtica, vam parlar amb varis seguratas i amb una mena de responsable de Casa del llibre. La seva predisposició a fer res era nul·la, simplement els importa un rave qualsevol cosa que no sigui fer caixa. Van mostrar tot el dia una falta de respecte absoluta. Així que vam decidir fer la única cosa que podíem fer: existir. Dit i fet, vam moure dues parades i vam desviar el curs de la cua, obligant-la a fer una S que ens passava per darrere. Això va generar alguns moments de tensió i més picabaralles entre ells, cortesia de Casa del Libro: que ho organitzin bé i que respectin els petits, que tenim dret a existir. Millor dit: EXISTIM. Al final fins i tot un dels de seguretat ens va donar tota la raó. Però tal i com vaig dir al facebook: senyors de Casa del Llibre, no espereu de mi que us compri mai més ni un llapis!


Tot plegat, em va semblar una bona metàfora de la Diada: els no-existents trencant les barreres dels mediàtics per aconseguir una sortida a l’espai públic.


De cop i volta ens arriba una alenada d’oxigen, respirem! Les primeres persones passen per davant de la parada i comencen a mirar els llibres. Les primeres preguntes, primers descobriments mutus. Oprimits 1 Star-system 0.

Un gran dia!

A partir d'aquí, va ser la millor jornada que ha viscut mai amb els Llibres Artesans. La Sarah va començar a signar; de cop i volta ens arribava oxigen, respiràvem, i les persones que passejaven ens veien i podien accedir als llibres! Aquesta imatge mostra l'eufòria del moment:

La veritat és que el dia va passar tan ràpid des de llavors, que no recordo molts detalls. Abans de les 7 van començar a caure les primeres gotes i ja vam plegar tots els llibres. Havien passat, doncs, amb prou feines 6 hores efectives, i malgrat això va ser el rècord de vendes en una sola jornada. Al mateix temps penso que va ser rècord també de repartir targetes i, sobretot, de persones que ens van descobrir, que al cap i a la fi, per a mi, és el més important.

Propostes d'organització

Si m'ho haguéssiu demanat el dissabte mateix us hagués dit que mai més no tornaré a aquella ubicació. No crec que els responsables de Casa del llibre canviïn d'actitud després de tants anys. Però si m'ho demaneu ara, us dic que tinc ganes de tornar-hi. Sí. La resposta a l'enigma me la va donar l'Snake, un clàssic dels videojocs (el vídeo és un fake però molt il·lustratiu):

L'any vinent vull tornar-hi, i no només això: vull tornar-hi i vull desviar la triple cua mediàtic fins a fer-la entrar a la seva botiga, que és on hauria d'estar. Si dueu mediàtics mengeu-vos vosaltres les cues, no les desvieu cap a les altres parades. Aviam si aconseguim que Sant Jordi sigui realment una Diada per a tothom, que puguem gaudir en igualtat de condicions.

Gràcies!

Gràcies a tota la gent de l'AJELC per convidar-me a compartir parada i pel gran dia que vam passar; el balanç final és molt positiu i penso que ens va anar bé per totes bandes, tant a Llibres Artesans com a l'AJELC. Gràcies també a totes les persones que vau venir fins la parada a la recerca del vostre llibre, i finalment moltes gràcies a totes les persones que ens vau "descobrir", per la vostra curiositat i mentalitat oberta per interessar-vos per projectes minoritaris que van al marge de tot. Gràcies per tot!

articles: