Perdonin que no em disculpi per les opinions personals

Enviat per ferran el dv., 16/08/2013 - 16:19

Una lectora m’envia per email les impressions que li han causat els relats curts del Perdonin que no em disculpi. M’encanten, per la sinceritat i perquè m’adono que allò que vull transmetre es transmet -com a mínim en el seu cas. Li demano si les puc publicar a la web de Llibres Artesans i em diu que si, que seria un honor per a ella, però mantenint l’anonimat. I tant, per descomptat: són opinions molt personals. Aquí les teniu.


**-----
Hola Ferran! T’envio les meves anotacions dels teus magnífics contes. Com et deia potser se’t farà una mica pal. D’altra banda potser t’agradi saber que en pensen els lectors (millor dit, una lectora). Els he llegit només una vegada i a “bote pronto” això és el que escrit. També això vol dir que mentre els llegia se’m removia alguna cosa per dins. Si no fos així no serviria per a res; en fi, aquí ho tens:

DECLARACIÓ DE L’ESCOMBRIAIRE
Mentre el llegia sentia la música i recordava la dansa de la Laura Bataller a Ca la Samsona

L’ANY DE LA FAVA
Divertit. Quan has arribat a la profunditat de la mesquinesa humana, te n’adones que res és el que sembla. La nostra realitat no té res a veure amb la realitat real (que també és imaginària) Uffff!!!!!!!!!!!!!!!!

L’APARCAMENT O LA FEINA
L’he llegit amb un somriure a la boca que cada vegada s’ha anat fent més gran. Penso: és una merda tenir cotxe. Però m’agrada la meva feina i potser perquè en comptes de cafeteres i ha ulls d’infants amb qui compartir troballes.

PROPAGANDA VIOLENTA
Ni els més miserables volem veure les misèries... com si cremant, picant, escopint...fent desaparèixer de la nostra vista la crua realitat, aquesta no es fes palesa. Però és llavors és quan és més present que mai.

CONFLICTE A LA VORERA ESTRETA
De vegades quan més petits més soroll, però som incapaços d’anar més enllà .El dòberman és massa gros i poderós i ell ho sap.

UNA IMATGE I MIL PARAULES
El plaer sexual. Quina cosa més universal i a l’hora tan particular de cadascú . El Ramon la tenia empinada mentre la Clara s’escorria ... Sempre he volgut conèixer més de la sexualitat del mascle ... però els que conec han estat massa previsibles.

INFORMAR-SE ÉS AVORRIT I ATRAU PROBLEMES
Tots tenim un amic d’aquells que ho saben tot o ell es pensa que ho sap tot o que nosaltres pensem que ho sap tot... i ens envaeix un doble sentiment: d’enveja perquè en sap tant i de tristesa per la “repelència” que ens provoca.

UNA FAMÍLIA MODÈLICA
Una bona caricatura del que és un dia de platja o potser dir caricatura seria no voler veure que això és més habitual del que ens pensem.

UN LOT DE NADAL ANTICONSTITUCIONAL
Divertidíssim! Bon Nadal! L’esperit nadalenc realment existeix, ho he pogut comprovar. “Lo” del lot de Nadal si l’analitzo bé ,em vénen ganes de plorar.

UN CANVI NECESSARI
M’ha fet somriure, millor dit: m’ha fet riure.
No puc suportar les converses amb contestadors i menys les musiquetes a l’altra banda del telèfon però m’agrada que l’aixeta ragi com cal. Navegarem omplint la pica i fent un vaixell de paper.

LA FI DE L’IMPERI
Un malson? Una paròdia? No: Una gran metàfora!

LA NOVA
Perquè quan coneixem algú pressuposem que no està a l’alçada? Sort que el nostre racisme o masclisme ens deixa KO!

LA SEU DIVINA
La única cascada de colors que cau són allà dins, és la llum acolorida pels vitralls del rosetó. Tot el demés és una menjada de coco que alguns confonen amb la fe.

ATRAPATS SENSE REMEI
Que incòmode que et sents quan no estàs a gust entre la gent. Voldries ser invisible o per art de màgia desaparèixer del tot.

GERMÀ I, EL GRAN
La vida a l’aparador o la teva vida només té sentit de cara als altres. Només tens intimitat si deixes d’interessar als altres. La televisió fa molt de temps que també em va deixar d’interessar . “Gran Hermano”, però, crec que passa per l’edició catorze.

LA PROCESSÓ DE LA VERGE DE MONTSERRAT
Que en som de besties! M’ha vingut al cap el principi d’Arquímedes: La quantitat de cossos submergits dins d’un recinte empenyen una força igual a la quantitat de cossos desallotjats .

SIMBIOSI
Fantàstic! La relació home-gos portada a l’extrem, però té bastant de veritat. L’estimaicó que ens provoca la bestiola és tan forta, estimulant, gratificant... en fi, que caiem de quatre potes. Hem de tenir la ment clara perquè és fàcil que la simbiosi esdevingui malaltissa.

CARTA DE RENUNCIA
Què bonic que és rebre cartes! De seguida he pensat en un conte infantil: “En Gripau i en Gripou són amics “. Un dels dos està molt trist no rep mai cap carta i l’altra perquè estigui content li escriu una i tots dos asseguts al porxo esperen que arribi la carta. És un dels meus contes preferits.

EL REFUGI ANTIFUTBOL
Senzillament genial!
M’agrada molt el cinema, no precisament el de persecucions. També m’agrada el futbol. Ui ! No, dic mentida, el que m’agrada és que guanyi el Barça. El diumenge a la tarda, fa uns quants anys, amb el noi que festejava anàvem a l’Apolo, un cinema de Manresa que ja no existeix i que feien pel·lícules d’art i assaig i a la porta l’empleat tenia una ràdio per escoltar el partit. El meu xicot en entrar i en sortir sempre li demanava: Què ha fet, el Barça?

NARCISIME SENSE COMPLEXOS
Mai m’havia imaginat com follar amb un mateix. Però està clar que no sóc gens narcisista.

SOPERPODER ADQUIRIT
No sé si te’n recordes Ferran que et vaig explicar una història real d’una dona que es retroba per Internet amb l’amor de la seva joventut i no van caldre dos anys, amb dues setmanes de xatejar les ganes de tornar-se a veure eren irrefrenables.
Una tarda es van citar a mig camí de les dues ciutats que els separaven. Feia 34 anys que no s’havien vist. Després de dues hores de parlar en un bar prenent una cervesa, d’agafar-se de la mà i besar-se... Ella va crear l’onege: Salvem internet de la humanitat (entre tu i jo).

ESTRALLS DE L’AMOR CONTEMPORANI
Sempre volem el que no tenim. Si ho tenim massa fàcil no ens adonem que allò era el que volíem = condició humana.

TORNA’M LA PORTA,LLADREGOT
L’he llegit 3 o 4 cops. Surrealista. No l’entès gaire. De vegades sóc una mica “curteta”.

ESPRINT A L’OLÍMPICA
Sempre m’han semblat inhumans els esforços bestials dels esports d’èlit. La competició amb qui? Amb un mateix per a demostrar què? Per demostrar a qui? Crec que sóc poc competitiva.

A BOHEMIAM WAY OF LIVE
Ja el moviment hippie dels 60 està format sovint pels que en els meus temps anomenàvem: Fills de papà. Què fàcil és ser bohemi amb les butxaques plenes! El bohemi de debò existeix? És difícil... algú s’hi acosta.

DUBTES INNECESARIS
Perquè els vanitosos no s’adonen que ho són? O encara pitjor: actuen cada vegada més amb fastigosa i trista supèrbia.

LA MEVA INTEGRACIÓ AL BARRI
Tots, no tots no, però molts volem estar integrats encara que per fer-ho haguem de renunciar a ser nosaltres mateixos i alhora donar gràcies per pertànyer a un col·lectiu i no voler destacar massa a no ser que vulguis ser-ne el que després donarà les pallisses o no mostrar les teves debilitats = ets home mort.

LA PRIMERA VEGADA
M’ha agradat aquesta puta. Mot més honesta que moltes persones que són capaces de mentir només per follar-te amb diners pel mig o no.

UN SOPAR SOFISTICAT
Fantàstica paròdia dels restaurants amb plats gegants i menjar minúscul i cambreres “paparres”. Una de bacallà a la llauna si us plau!

OCASIONS PERDUDES A GRAN VELOCITAT
El conte també es podria titulat: M’he follat el cel.

INFORME ARQUEOLÒGIC
L’èxtasi de quan els arqueòlegs fan una troballa és tan gran que si hi afegim l’ingesta de bolets al·lucinògens, podem fer curses de mamuts.

L’HECATOMBE CANINA
Quina crueltat! Haig de confessar però que abans del sacrifici amb els cinturons lluents, també m’havia passat pel cap l’accident casolà. Realment reuneix tots els requisits pels seus propietaris malparits.

ABANS NO S’ESPATLLI LA TARDA
Una història amb final feliç i pràctic. Està clar que l’amor no va aparèixer. La situació encara que compartida era forçada. Quan tens ganes d’algú, no calen senyals... t’hi llences i a veure que passa...

L’AMABLE CONVERSA
Uffff! Era inventada! O potser no. S’assembla a una real i et reafirma que tu has de ser el teu propi editor artesà.

LA PERDICIÓ D’UN HOME
La perdició d’un home està en començar a fer les coses ben fetes. Quan una cosa la fas tan bé, la propera ha de ser millor. I això et provoca una pressió que et fa sentir inestable caminant pels cables que porten per damunt les teulades dels altres. Ferran, amic (potser és una mica agosarat dir amic, però ho vull fer): els propers relats que escriguis i editis, no han de ser millors que aquests; mentre siguin iguals pots estar més que satisfet!
-----**

Moltes gràcies, amiga!

articles: 
títols: