les sinopsis del Perdonin que no em disculpi

La contracoberta del llibre de contes curts Perdonin que no em disculpi era un espai en blanc molt llaminer; aprofitant que els llibres són tots diferents i que de fer puc posar-hi allò que més m'agradi, hi he manuscrit diferents fragments dels relats a mode de sinopsi.

sinopsis manuscrites llibre de contes curts

Els fragments són els següents:

  • Un gran desencís inicial s’apoderà del públic, però seguint un automatisme heretat, de seguida van trobar la ranura on inserir les monedes.
  • —Visca la Verge de Montserrat! —cridà algú.
    Avançava la Verge, doncs, a la deriva, empesa per deu tones de carn diluïdes en alcohol.
  • Abans no m’escrivia ni em trucava ningú si no era per vendre’m alguna cosa, és cert. Però jo existia —recalco el jo i el verb existir. Ara sóc un no-res i ningú no em té en compte.
  • El seu aspecte rondava entre Robinson Crusoe i un gos abandonat de benzinera, d’aquests que esmorzen oli de motor i sopen un filtre d’aire amb marques de pneumàtic de camió.
  • El Marc havia muntat dotzenes de pel·lícules recreant la cita, totes amb un final força optimista. La Clàudia, però, no s’havia llegit els seus guions i sense cap escalfament li etzibà:
  • Un cop amb la porta oberta em va fer més vergonya girar cua, mostrant que m’havia equivocat, que no pas continuar com si sabés on anava. Misteris de la timidesa.
  • A cada escombrada sorgien fulles i més fulles d’un verd enrabiat, incontestable, que van ser les que van acabar inundant la plaça.
  • Si la llançava a terra, el Turbo, el gos que duia la neteja de les rajoles, l’hauria delatat jugant-hi per tot el menjador.
  • Per molt que intentés evitar-ho, no responia a les ordres. Mai no havia pensat que fossin dos els òrgans d’un home que en realitat van per lliure.
  • —Aquesta maqueta de plàstic simbolitza i reafirma el gran respecte per les peculiaritats perifèriques regionals que caracteritza l’Imperi.
  • sinopsi manuscrita llibre de contes curts

  • Un cop sol, va pensar que li hauria agradat domesticar-la per escalfar-se els peus, a l'hivern, tot gratant-li la panxa amb una forquilla.
  • Si no fos perquè el tibaven, s’hauria menjat l’altre gos de dues queixalades.
  • El Ramon va necessitar quatre cerveses per proposar-li el tast d’un sirah que tenia a casa.
    —Tens condons? —va respondre la Clara.
    A ell li va agradar força com enfocava el tema.
  • Però la repetició genera avorriment, quan un s'avorreix intenta evadir-se i les divagacions mentals no són pròpies d'un autòmat sense sentiments.
  • L’autenticitat es mesurava per minuts, i els que l’havien descobert a les deu del matí consideraven espuris els nous seguidors que apareixien a les dotze.
  • L’equip de cambrer, que penjava d’un cinturó, el completaven una paleta de manobre i un rasclet de jardiner molt estilitzats, d’aquests que no es troben en qualsevol ferreteria.
  • I ell, el gran estaquirot —es repetia— va rebutjar-la pensant “Ja tindrem temps”. Era hostessa suplent per un dia i mai més no va tornar-la a veure.
  • La relació entre els bolets al·lucinògens i no només l’aparició de la consciència humana sinó també la creació de la música, pren força a l’excavació.
  • No van trigar a aparèixer, coincidint amb la sortida del sol, els primers exemplars sacrificats als majestuosos plataners de la rodalia.
  • Ell li deia amb els ulls que ja anava sent hora; ella li transmetia el mateix, però fent veure que deia tot el contrari, encara que de tal manera que ell ho copsés però sense estar-ne gens segur.

Espero que us agradin; d'alguna manera penso que inciten a la lectura, i sempre és agradable que un fragment ens recordi la sensació que ja hem viscut en llegir un conte.

relacionat
gènere literari: 
Compartir llibres artesans