De dia, el gira-sol nocturn
pren el sol però sense mirar-lo:
no fos que s’ho cregui
i se’ns apagui.

Sol però ben acompanyat;
segueixo la llum de la lluna
amb les arrels clavades
a terra.

Al cel no hi ha óssos, ni carros,
ni lleons, ni dofins, ni gossos
ni crancs; el cel és un jardí.

La lluna sempre està
de bona lluna;
tota la resta
és cosa meva.

Una galàxia de petits
sols daurats, de mans
agitades que diuen
Hola i Adéu,
i els humans que
passeu de llarg.