altius moais
de petrificada mirada,
venedors d'il·lusions i esperances,
els polítics no es podreixen,
es fossilitzen;

els han extret la sang,
i ens miren a la cara
del carrer estant, amenaçants,
avisant-nos dels perills
que assoten la nostra llar
de no votar-los;

han arribat les eleccions.

amb llums de colors
i molta purpurina
els acomiadem de la feina,
i ens assegurem que els mocadors
voleiants blancs
de cèlebres acomiadaments,
es mantenen a l'interior
de la butxaca.

Discretament
avança la comitiva
austera,
dins d'un Royce blindat.

Desfilades,
o enfilats collarets
de perles
caduques
i distants.

Grans pameles
protegeixen
de la llum
verificadora,
clarificadora
de la veritat.

Façanes aixecades
en bastides proletàries,
façanes estirades
per metges milionaris,
façanes amagades
per pudorosos tapissos,

Ventalls electrificats,
d'autodefensa,
venten vanitats
de tòtems sagrats,
vanitant-se
gens d'amagat.

Ídols de butxaca,
reinflats
amb gasos perfumats,
omplen el pit
aparentant
magnificència.

Sota els vestits
milionaris,
el buit.

Súbdits badocs
i crítics indignats
comparteixen la cadena,
del vàter,
comandament en mà.