Entrevista a la revista Q de creació artística n.15, novembre del 2009

Enviat per ferran el dl., 21/12/2009 - 19:59

Entrevista a Ferran Cerdans per Eva Soto - Revista Q de Creació Artística i Patrimoni Cultural - n. 15, Novembre 2009.

El treball fotogràfic de Ferran Cerdans, Tensa Esperança, és fruit d’un curs de foto periodisme que va realitzar a Bòsnia i Hercegovina, per tal d’explicar que hi ha encara latent després del conflicte. Les seves imatges, però, captiven per la naturalitat amb la que l’autor interpreta i transmet cadascuna de les realitats individuals. Part d’aquest recull fotogràfic s’ha pogut veure a la Sala d’Exposicions de l’Escola d’Art de Manresa, carrer Infants 2, del 23 de setembre al 14 d’octubre.

Q. Per què vas triar el nom de Tensa Esperança per aquesta sèrie de fotografies?

Perquè la població d’allà realment tenen l’esperança posada en que la situació millori amb l’entrada de Bòsnia a la Unió Europea, però és simplement una esperança de futur, en canvi quan miren el present...tenen més a prop la tensió del conflicte. El que viuen dia a dia és un problema entre tres ètnies que ha existit tota la vida...

Q. Es tracta del teu primer treball? Com el definiries?

No, sempre m’ha agradat molt la fotografia, ...el meu pare sempre ha tingut una camera, i quan era petit, feia fotos sense rodet ni res, a mi m’agradava tot i saber que no s’enregistrava aquest material...
Sempre m’ha interessat el llenguatge visual. Quan faig fotos vull transmetre...tothom te una manera particular d’enfocar les coses...si jo mirés des de fora les meves fotografies, pensaria en que algú tracta de captar l’essència d’una persona...per contextualitzar els fets em baso en explicar la història des d’individus concrets.

Q. Creus que hi ha un llenguatge millor per explicar un conflicte? Hi ha algun medi d’expressió capaç de transmetre la realitat?

Amb el fotoperiodisme estàs molt limitat, perquè no hi ha cap mena de control. Quan fas una foto d’estudi o de paisatge pots controlar moltes coses, a quina hora hi aniràs, quina il·luminació hi haurà... no pots modificar-ho, però si controlar-ho. En canvi aquí fas una obra artística, perquè no crec que cap foto sigui documental, amb el mínim control. Quan tu adoptes un punt de vista, amb l’enquadrament mateix, ja estàs decidint des d’on ho enfoques...no hi ha una manera objectiva de fotografiar les coses, el mateix enquadrament ja és subjectiu...i sovint la manera d’enfocar les coses pot tenir conseqüències, com el cas del fotògraf Kevin Carter. Va guanyar un premi Pulitzer amb la seva fotografia “nen moribund i voltor” l’any 1994. Tothom el va atacar, però en realitat aquell voltor estava molt lluny del nen, era fet amb un teleobjectiu, va buscar una foto d’impacte, la realitat no era allò...però el fotògraf arrel de les crítiques es va acabar suïcidant.
La foto, només amb la tria del punt de vista, pot presentar realitats molt diferents, sense parlar evidentment del trucatge...
És impossible explicar la realitat de manera objectiva. Ni els textos, ni les lleis...ho són d’objectius.

Q. Creus que en congelar una imatge se li dona una dimensió que no és la que es viu realment?

La foto acaba substituint un record, per mi resumeix el que s’ha viscut, però sempre des d’un punt de vista, el meu...és molt difícil no interactuar amb res, i presentar la realitat d’una forma objectiva. Només el fet que tu estiguis amb la camera fent fotos fas que d’alguna manera es modifiqui l’actuació de qui fotografies. Sempre acostumo a demanar permís per les fotos...si és un moment espontani fas la foto, però posteriorment l’ensenyes.

Q. És important l’atzar o la casualitat?

Sovint es tracta de no tenir por, de deixar-te anar. Preveus que hi haurà una foto bona, jo vaig buscant el moment, hi ha moltes capes de les que parlar. Hi ha fotògrafs que tiren el màxim de fotografies per segon que poden, i en canvi altre gent busca “la foto”. Jo més aviat penso en fer les fotos una a una, no puc tirar fotos com una ametralladora, espero la foto, tot i ser instantània la penses, és com un mecanisme adquirit, penses en l’enfoc...és millor esperar el moment. No em sento a gust, disparant sense pensar...

Q. Te sentit cada fotografia de forma aïllada?

Són petites històries curtes, que formen part d’un tot...tenen sentit per elles mateixes, però de tot un treball fotogràfic també és important com selecciones les imatges, en un altre context aquestes imatges poden, fins i tot, explicar unes altres coses...