Rondes de Sondes, entrevista al bloc Gent Boja Campana de Fusta

Enviat per ferran el dt., 31/07/2012 - 09:38

Rondes de Sondes: entrevista sobre les sondes de paper Entrevista de Jen Salvadó publicada al bloc "Gent Boja, Campana de Fusta" - 30/07/2012


RONDAR: Recórrer els carrers d’una població, especialment de nit i amb l’objecte d’assegurar-se que les coses van bé, d’impedir els desordres. // Passejar, anar pels carrers o per altres llocs, sense una finalitat determinada. // Recórrer els carrers, de nit, cantant, fent serenates, etc. // En el joc del cau, un jugador, tenir dues cartes del mateix valor. // Donar voltes entorn (d’algú o d’alguna cosa), seduir-lo contínuament, per aconseguir-ne quelcom, emparar-se’n, etc.

Les Sondes ronden, a mi i a qualsevol que tingui un mínim interès en saber que són i de qui són, perquè d'explicació només en tenen una però d'amos... amos en som tots, fins i tot aquells que no han tingut ocasió de participar en alguna de les seves pàgines.

Segons el seu creador, Ferran Cerdans, les SONDES DE PAPER són llibres artesans en blanc que naveguen recollint mostres del subsòl artístic de pobles i ciutats. Què vol dir això? Doncs que si hom trobés una de les quatre Sondes alliberades en el primer llançament (Pionera, Insomnia, Tempus Fugit i System Error) seria d'agrair que col·laborés en la creació d'una memòria artística col·lectiva. Per a què servirà? Doncs, des del meu punt de vista, suposo que per a crear una imatge general a partir de la mostra d'unes visions particulars de la vida, de la nostra forma d'entendre-la i del mode que tenim d'explicar-la.

Sempre m'ha interessat la feina feta per moltes persones, els reculls de textos, les galeries d'art amb múltiples artistes dins d'una mateixa exposició, així que quan vaig sentir a parlar de les Sondes de Paper la meva curiositat va créixer fins a omplir-me de valor i enviar al seu creador un correu amb onze preguntes absurdes que, lluny de ser una entrevista, han servit per emocionar-me i entendre que l'art ha d'estar sempre en moviment, i que compartint-lo i fent-lo participatiu, tots guanyem.

—Què són les Sondes de Paper, Ferran?

—Les Sondes de Paper són fruït d’una idea espontània quan pensava en activitats per celebrar els 10 anys de Llibres Artesans.
Els principals objectius que persegueixen són:

  • CONNEXIÓ SOCIAL/ARTÍSTICA: Enllaçar persones de pobles diferents, o de barris diferents dins d’una ciutat, que no es coneixen però que comparteixen inquietuds artístiques. És sorprenent la quantitat de gent que he conegut i que s’ha conegut amb aquest projecte. En general penso que hi ha poc contacte entre artistes a Manresa i també a la comarca. Per exemple, si mires el MEIPI de les sondes totes apunten al N/NE, llavors, vivim d’esquena al S/SO/SE? A mi em sembla que si, i tinc pensat fer un llançament de 4 sondes exploradores cap al S/SO/O de Manresa (Sant Vicenç, Monistrol, Igualada, Calaf...)

  • DONAR VEU A L’ART OCULT: Recollir expressions artístiques de persones que creen en la intimitat de casa seva i fer-les públiques. Són veus que ens solem perdre perquè no formen part dels circuits establerts; les sondes de paper en aquest sentit són un vehicle de recollida, una nau pesquera que recupera obres del fons del mar, on no hi arriba la llum. Trenquem així de passada amb el mite inventat del “geni creador”: una persona tocada pels Déus, que està per sobre dels altres i que és la única apta i capacitada per crear.

—Al web de Llibres Artesans parles de campanyes d'acció i DINAMITACIÓ (vaig haver de llegir-ho dues vegades) social i cultural. Arribo a entendre el missatge global, però a què fas referència exactament? Com creus que dinamiten la cultura les Sondes?

—Parlo de dinamitació social perquè la societat actual acumula una sèrie de nocives convencions socials que fan impossible construir res de nou partint d’aquestes bases que hem heretat —i que també hem ajudat a construir. Així, per exemple, només dinamitant els prejudicis socials, part intrínseca de la societat actual, es podria acabar amb el racisme. Això no s’aconsegueix amb accions reformistes i molt menys amb maquillatge dialèctic o amagant els problemes sota l’estora. Per això és important qüestionar les bases d’aquesta societat i dinamitar-les.

Per exemple, actualment per ser considerat part de la societat necessites formar una família o com a mínim una parella monògama. Moltes persones que parlen de revolució o inclús partits de suposades esquerres són víctimes d’aquesta dictadura social excloent. En una societat que no contempla cap altre possibilitat que la família nuclear patriarcal —la unitat coercitiva de primera línia en la societat masclista consumista capitalista— és molt difícil aconseguir cap canvi important cap a un món millor.

Les sondes són dinamitadores, entre altres, en el sentit que trenquen amb l’ideal imposat del geni creador —concepte cultural inventat per les editorials per vendre més llibres— i demostren que tothom es pot expressar de manera artística.

—Qui pot participar?

—Pot participar-hi qualsevol persona a la que algú li passi una sonda de paper, no hi ha cap altre requisit —a banda de la pròpia voluntat i les ganes de fer-ho!

—Com es pot fer? Hi ha alguna forma de provocar l'avistament?

—Precisament intento no donar massa dades sobre els relleus, en primer lloc per respectar la intimitat de les persones que participen i en segon lloc per evitar que algú interfereixi en la ruta. Entenc que la sonda ha de seguir el seu camí passant de mà en mà segons la voluntat de la seva tripulació, no vull fomentar interferències en aquest sentit, tot i que d’haver-ni no passa res. Aquest projecte és obert i receptiu a tot el que passi.

—Quin tipus de contingut s'hi ha d'aplegar? quina mena de material es pot trobar ja a les seves pàgines?

—Les Sondes tal i com les vam poder veure plegades al Konvent.0 2012 han recollit fins ara mostres de dibuix, escriptura, pintura, collage, retalls, etc. Les pàgines són de paper d’acuarela de bon gramatge i permeten tot tipus d’aplicacions. Cada artista té llibertat per fer el que vulgui amb les 4 pàgines que li corresponen.

—En alguna de les teves llibretes ja se'n parla de la por a la pàgina en blanc, potser pel fet que ets escritor i hauràs patit aquesta paràllisi alguna vegada. Pot ser aquesta una manera de superar-la? Una mena de grup de teràpia creatiu i actiu?

—El quadern 50 terrorífiques pàgines en blanc que esmentes reflexa la meva manera de veure el món. Que com a escriptor dissenyi el meu propi quadern de terrorífiques pàgines en blanc per dur-lo a la butxaca respon a la necessitat biològica i social de riure’m de tot, començant per mi mateix. Un motiu per estar contents de viure a Catalunya és la nostra capacitat d’autocrítica; a voltes fins i tot ens passem en aquest sentit però és millor això que no pas creure’s el centre de l’univers, no és cert? La ironia del quadern es completa afegint que les pàgines, en ser més petites són més assequibles que un full A4 i per tant més fàcils d’omplir, de manera que podem superar aquesta por de mica en mica...

Les sondes en principi no estaven pensades com a teràpia de grup, però si que és cert que en alguns casos han estat una empenta perquè la persona es decideixi a crear i sumar-se al collectiu. Cada sonda en el seu recorregut va formant un grup i suposo que això és una motivació més per participar-hi!

—Creus que les Sondes de Paper contribueixen a DINAMITZAR el nostre moment cultural? Ens poden obligar, en certa manera, a ser més creatius només pel fet de sentir a parlar d'aquesta iniciativa?

—En general podem estar contents amb el moment cultural al nostre país, en el sentit que hi ha moltes iniciatives de tota mena i gaudim d’un caldo de cultiu creatiu impressionant. El fet que aquí hi hagin passat totes les cultures del mediterrani ens ajuda sens dubte a aquesta capacitat de gaudir de les cultures del món —i pel que he viscut, no a tot arreu és així. Ara bé, estic parlant de la cultura del poble, la que és independent de subvencions i per tant de retallades —sempre m’ha semblat que els artistes subvencionats fan obres nascudes mortes, a les que els manca el punch de la vida difícil.

La nostra cultura és una cultura de mescla, doncs, i la creativitat és mesclar allò que ja existeix per obtenir coses diferents, però aquest caldo de cultiu creatiu necessita més connexions catalitzadores per activar-lo i treure’n més profit. En aquest sentit les sondes penso que fan una bona tasca i estic segur que les persones que les han fullejat o bé que les segueixen per Internet han tingut altres idees creatives al respecte.

Les sondes demostren que per fer coses creatives no calen grans inversions, només una mica d’imaginació, i poden haver fet de catalitzadores d’altres projectes. M’agradaria que fos així, i tant!

—Què creus que cal per tal que aquesta mena d'accions arribin a més gent?

—Una de les funcions de la premsa local arreu és donar a conèixer artistes locals i donar una empenta a aquesta mena d’iniciatives. A Manresa, però, com no formis part d’alguna de les elits manresanes és molt difícil que et recolzin o que difonguin les teves iniciatives. Hi ha una mena de caciquisme cultural que empobreix la vida cultural i artística de la ciutat, molt bon artista a la ciutat que resta ocult i marginat, sense veu. Tot depèn llavors de casualitats o que trobis algú que et descobreixi i et valori —cosa que també passa i és molt d’agraïr. Hi ha molt talent a la part obaga de la ciutat.

Abans entregava un exemplar de tots els llibres nous que anava publicant a la premsa local i he deixat de fer-ho perquè amb comptades excepcions és una pèrdua de temps i de diners —i tot per no aconseguir, moltes vegades, ni un trist missatge d’agraïment. Però vaja, ja s’ho faran. No m’agrada gens la cultura imperant de la queixa passiva; està bé denunciar quelcom que no funciona, però no està bé si ens limitem a queixar-nos i esperem que algú solucioni els nostres problemes. S’han d’obrir nous camins i cercar altres vies, aprofitar el que ja existeix i tirar endavant costi el que costi.

Per sort avui en dia, gràcies a Internet i les xarxes socials, iniciatives com aquesta es poden donar a conèixer a un cost baix en diners —encara que alt en temps i dedicació— així que descartades les vies tradicionals ens queda la gran xarxa. Podem estar contents.

—Volen fomentar la participació en termes generals o prefereixes que es moguin en cercles de coneguts?

—És una iniciativa que cerca la participació en termes generals, no voldria que s’estanquessin en un sol cercle de coneguts i aquest és un dels motius pels que hi ha sondes itinerants i exploradores, que ajuden a passar la sonda a persones fora del propi cercle.

—Quan tens previst recollir les Sondes?

—En principi les Sondes de Paper ja haurien d’haver tornat totes a casa, però degut a varis problemes després de l’exposició al Konvent espero que vagin arribant totes entre la setmana vinent i principis d’agost. Un cop a casa formaran part d’una exposició itinerant que qualsevol collectiu, Ateneu, Escola d’Art, etc. podrà demanar per la seva exposició temporal. Així doncs tancarem el cercle i les sondes itinerants passaran a ser una exposició itinerant.

—Estàs satisfet per l'evolució del projecte?

—Molt satisfet, tant per la resposta i implicació de la gran majoria de les persones que hi han participat, com la del públic que les va veure i llegir al Konvent.0; en general la proposta ha estat molt ben rebuda i això m’anima a continuar amb els següents llançaments planificats, malgrat que el seguiment en temps real s’hagi vist trencat en el seu moment —i per tant podem parlar de fracàs en aquesta part del projecte.

Com era d’esperar, doncs, m’he trobat amb diferents problemes, que al final del projecte avaluaré. És clar que la part més dèbil d’aquesta cadena és que si falla una persona tot el projecte cau —en aquest sentit m’he trobat amb algun cas difícil— però en general la immensa majoria de persones en rebre una sonda s’han implicat en el projecte collectiu i l’han fet seu, i és per això que ha reeixit. També, és clar, i posats a fer autocrítica, segurament jo l’hagués pogut dur millor des de la sala de control.

Però malgrat tot, trobo lògic que una sonda de paper reflecteixi els estats d’ànim i el tarannà de les persones que hi participen. En aquest sentit, les sondes s’assemblen més a un ésser viu que a un robot, i ja està bé que passin per moments difícils igual que nosaltres. Ningú està sempre participatiu i de bon humor.

Tota aquesta experiència i informació recollida espero poder-la aplicar als 2 propers llançaments (cada llançament és una esquadra de 4 Sondes de Paper). Un serà de sondes balístiques —les anomeno així perquè les enviaré a indrets allunyats— i de moment sé que una anirà a València i una altra a Alemanya. Un altre llançament, de 4 sondes exploradores, l’enviaré com ja he esmentat cap al S/SO de Manresa, sembla que hi vivim d’esquena i m’agradaria connectar amb tots aquests pobles amb els que gairebé no ens relacionem.

gènere literari: