Avui han entregat el lot a tot el personal i un cop sospesat he decidit que no el podria traginar. L'any passat vaig aconseguir arrossegar-lo fins a casa, però el record de l'aventura ha perdurat i enguany no he cregut tant en les meves possibilitats.

El cas és que el lot inclou fins a set ampolles de vins, caves i licors, diversos torrons, neules i una gran llonganissa, entre altres components de dubtosa qualitat però de pes molt generós. La pregunta que ha sorgit en veure’l a terra ha estat: supera la càrrega màxima que podem aixecar, per llei, els treballadors del metall?

La necessitat desesperant d’augmentar l’ample de banda m'ha abocat a sol·licitar una línia ADSL a certa companyia, tan famosa després d'anys de maltractar la població que no necessita publicitat aquí. El problema no és la velocitat de navegació, ni la de descàrrega del programari lliure que empro per a la feina. Tampoc les interrupcions en el servei que m’impedeixen, a vegades, llegir el correu i tot. El que més em turmenta és intentar arribar a la base amb la bandera de l’equip contrari sabent que seré abatut per una bala, o bé degollat per un rival que preferirà estalviar-se-la.

Encara hi havia brasa sota la capa de cendra, i la llenya s’abrandà tan bon punt vam llançar-la a la barbacoa. Fosquejava i al berenador del camping les taules eren plenes de gent. Per això en arribar només havíem trobat lliure la més allunyada de les graelles, i a sorts, a dos de nosaltres ens havía tocat coure les butifarres i comprar una ampolla de whisky. Mentrestant, els altres farien el vermut.
Vaig deixar el Bitxu amb el foc, que ja anava sol, i em vaig acostar al bar esperant que no haguéssin tancat encara. Els finestrals eren oberts però no s’hi veia ningú, així que em vaig dirigir a la part del darrera, a l’entrada del magatzem...

en reescriptura - 1a reescriptura en directe 01/06

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/gossos

L’amor contemporani es redueix a una mena de contracte de propietat, i la Clàudia estava cansada de protagonitzar les pel·lícules delirants d’algú amb l’única idea al cap de posseir-la.

Al final de cada nit, havia compartit amb ell tres postes de sol i havien passejat per quatre llacs amb il·luminació natural nocturna, la lluna, ocasions en què s’haurien jurat amor etern, morrejat apassionadament i lligat amb cinta aïllant pels canells. I tot això després de patir tres accidents de cotxe i dos de moto en els quals ell la salvava de la mort i ella, la seva Clàudia, li queia rendida als peus. O bé al contrari, ell moria en els braços d’ella després d’haver-li salvat la vida, escena heroica que no impedia que en la seqüència següent aparegués de nou, a la vora del llac, per col·locar-li bé la tovallola.

en reescriptura final

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/estralls

La feina no és de les més perilloses que he fet, però cal estar a l'aguait en el moment que la màquina fleixa l'embalatge, en prémer un botó. Fa temps que algú va inhabilitar el polsador que evitaria accidents amb la mà que queda lliure. De fet, la major part de sistemes de seguretat de la planta han estat sabotejats pels encarregats o pels mateixos treballadors. Només així es poden assolir els mínims de producció que exigeixen.

Cal mantenir-se, doncs, fora del radi d'acció de la màquina i amb la mà esquerra a la butxaca. Centrar-se en el procés, deixar de pensar i convertir-se en un autòmat programable. Això és, fins a cert punt, fàcil. Però la repetició genera avorriment, quan un s'avorreix intenta evadir-se i les divagacions mentals no són pròpies d'un autòmat sense sentiments.

escrit en directe el 04/11, finalitzat el 03/13

directe: 

http://relats.llibres-artesans.com/lanova