Avui han entregat el lot a tot el personal i un cop sospesat he decidit que no podria amb ell. L'any passat pesava més o menys el mateix i vaig aconseguir arrossegar-lo penosament fins a casa, però el record de l'aventura ha perdurat i aquesta vegada no he cregut tant en les meves possibilitats.
relats breus
relats curts, narracions breus en català originals de ferran cerdans serra, en copyleft
un lot de Nadal anticonstitucional
Dj, 15/12/2011 - 16:49
un canvi necessari
La desesperant necessitat d’augmentar l’ample de banda de la meva connexió a Internet, m'ha abocat a sol·licitar una línia ADSL a una companyia de sobres coneguda, després de tants anys d'impunitat legal a l'hora de maltractar la població. No només es tracta de la velocitat de baixada de les planes web actuals, carregades d'imatges pesades i animacions supèrflues, o dels programes gratuïts que col·lecciono, ni de les constants interrupcions que m’impedeixen, a vegades, llegir el correu i tot.
gossos de càmping
Encara hi havia brasa sota la capa de cendra, i la llenya s’abrandà tan bon punt vam llançar-la a la barbacoa. Fosquejava i al berenador del camping les taules eren plenes de gent. Per això en arribar només havíem trobat lliure la més allunyada de les graelles, i a sorts, a dos de nosaltres ens havía tocat coure les butifarres i comprar una ampolla de whisky. Mentrestant, els altres farien el vermut.
Vaig deixar el Bitxu amb el foc, que ja anava sol, i em vaig acostar al bar esperant que no haguéssin tancat encara. Els finestrals eren oberts però no s’hi veia ningú, així que em vaig dirigir a la part del darrera, a l’entrada del magatzem...
en reescriptura - 1a reescriptura en directe 01/06
Dc, 25/05/2011 - 06:49
estralls de l'amor d'avantguarda
Ésser ella mateixa, la Clàudia, l’objectiu d’algú amb la única idea al cap de posseir-la, l’afectava. l’amor mal entès es redueix a una relació de possessió, una mena de contracte de propietat mútua i recíproca, i ella no estava no estava disposada a patir les dèries d’un llunàtic superficial.
Tampoc tenia cap ganes d’aparèixer en les seves películes delirants. A final de jornada, segurament havia compartit amb ell tres postes de sol, havien passejat per quatre llacs amb il.luminació nocturna natural (la lluna), ocasions en les que s’haurien jurat amor etern, morrejat apassionadament i lligat amb cinta aïllant pels canells. I tot això després de patir tres accidents de cotxe i dos de moto en els que ell la salvava de la mort i ella, la Clàudia, queia rendida als seus peus; o bé al contrari, ell moria en els braços d’ella després d’haver-li salvat la vida, escena heroica que no impedia que en l’escena següent aparegués de nou al seu costat, a la vora del llac, per a col.locar-li bé la tovallola.
llegir més, al doc. en directe: http://relats.llibres-artesans.com/estralls
Dc, 18/05/2011 - 08:39
la nova
La feina no és de les més perilloses que he fet mai. Només cal estar a l’aguait en el moment que la màquina fleixa la capsa tot just prémer un botó. El polsador de seguretat, que hauria d’impedir qualsevol lesió a la mà lliure, fa temps que està desconnectat. De fet, quan vaig entrar a l’empresa ja no funcionava, igual que la major part de sistemes de seguretat de les màquines. Així que en prémer el botó cal assegurar-se que la mà lliure està fora del radi d’acció de la màquina, ja que ningú no té prou reflexes com per apartar-se si l’enganxa despistat...
Dj, 28/04/2011 - 13:04
