encertar-la a les fosques

conte curt

A hores d’ara ja ho tinc clar. El cas és que quan era al lavabo tot quedà a les fosques, i en arribar a palpentes al que creia el meu llit, va resultar que no estava buit. En tocar-la, ella feu un sospir d’aprovació. Feia molt bona olor.

No sabia si dormia o què, així que vaig balbucejar un “perdona”, i a desgrat vaig intentar tornar a la meva cambra. Però em va agafar de la mà (ella semblava veure-hi d’allò més bé), i em guià suau, però fermament, fins als seus turgents pits de pera llimonera.

Vaig saltar fet una fera sobre seu. Agenollant-me als seus peus, vaig arrancar-li les calces, i sense més preàmbuls vaig començar a recórrer en cercle els seus llavis, xarrupant.

Començava per un, pujava fins al clítoris, llepant, pressionant-ne amb la punta de la llengua el voraviu, i baixava per l’altra banda, invertint el cicle a vegades. Fent ventosa, aixecava onades de carn, mantenint les cames de la Mela cap enlaire (llavors jo encara no ho sabia, però a ella li recordava el dia que es masturbà amb l'aspiradora). Espernegava i tremolava tota ella, agafant-se fortament del meu cap. Els seus curts gemecs s’interrompien a intervals irregulars, quan semblava aguantar la respiració un instant fins que esclatava per agafar aire.

Cap al final, la vaig queixalar un xic massa sense voler. Es retorçà i m’estirà dels cabells, arquejant l’esquena. Llavors vaig treure el nas i vaig començar a estossegar rient, o a riure estossegant. M’havia empassat un pèl dels més recargolats, que va quedar-me entravessat a la gola.

Quan es feu de dia vaig adonar-me que era ella la que s’havia equivocat d’habitació, després d’abaixar els fusibles mentre jo era al bany.

• Revolta Alcalina • - 03/2001

gènere literari: 
Compartir llibres artesans