contes curts en català

Contes curts en català originals de Ferran Cerdans Serra. Aquests relats breus estan recollits en varis Llibres Artesans, enquadernats a mà, amb les cobertes il·lustrades per diferents artistes, etc. Per aconseguir un d'aquests exemplars, així com llibres en altres formats i altres creacions podeu visitar la Botiga online o bé acudir a una fira de Llibres Artesans.

canvis substancials

El forat havia aparegut després d’una nit de pluja intensa. No era molt gran, unes tres síndries d’amplada per una o dues de profunditat: cinc síndries cúbiques doncs que havien provocat la tallada del carrer pel perill que suposava.

Aquell dissabte tot semblava engranat a la perfecció per a sortir malament; un dia d’aquests ens els que una sèrie encadenada de petits desastres relacionats i autoreferencials formen una gran tifarada en la recopilació d’abans d’adormir-se...

final

Ara mateix morim, però de la mateixa manera que només en despertar, mentre despertem, recordem parcialment els somnis que hem viscut durant la nit, en aquests moments ens sembla viure un present quan en realitat ordenem fragments de tot el que hem fet en vida, just abans de morir.

informe arqueològic

Avui ha estat un gran dia a l’excavació. De bon matí, en aixecar un metacarp que havíem aïllat fa una setmana, hem descobert una pedra treballada sens dubte per l’ésser humà. Les possibilitats que un triangle tan perfecte sigui fruit de la reorganització del caos són massa baixes com per tenir-les en compte; o bé ens resistim a creure-ho perquè feia mesos que no desenterràvem cap troballa interessant.

En pocs minuts, l’equip d’excavació s’ha reunit al voltant dels dos becaris que netejaven el quadrant 45, al substrat 3. Se’ls veia un pèl superats per la situació. Tenien por de fer algun moviment en fals, però la veritat és que han estat molt professionals per la poca experiència que tenen.

pàgines perdudes

No hi eren; per alguna raó saltava de la 36 a la 61 de cop, com si les que hi havia hagut entre elles fossin innecessàries. No gaire després van aparèixer altre vegada, sorprenentment per a mi en el següent llibre que vaig fullejar. Eren les mateixes: 37, 38, 39... més coherents en el seu nou ambient que en l’original, on no haguessin aportat res. Posteriorment les he retrobat en moltes ocasions i aquesta primera impressió s'ha confirmat: amb major o menor gràcia, han sabut adaptar-se a les noves destinacions.

esprint a l'olímpica

Formava part dels quatre nedadors escapats de la final. Si en deixava un enrere, doncs, tenia medalla assegurada. Calia, per a això, deixar de pensar i dedicar tota l’energia a impulsar-se, transmetent la força a l’aigua mitjançant braçades potents.

A la meitat de la prova se sentia exhaust, però continuava generant més i més calor. La temperatura augmentava a cada segon. Un cop cedit el control del cos a l’instint atàvic, podia observar des de fora com intentava guanyar la cursa, fusionant la matèria per obtenir més energia —si bé ell es conformava amb el podi, el seu inconscient volia la medalla d’or.

l'avinguda de les manifestacions

El què l’havia despertat, per sorpresa seva, era una sorollosa i riallera manifestació que s’acostava pel fons de l’Avinguda, a pas lent però no solemne. L’encapçalava un gran cartell penjant de braços anònims, del que només n’entreveia el color del lema, que no podia llegir encara. Hi veia força borrós, segurament degut als excessos de la nit anterior i a les poques hores que l’havien deixat dormir. No feia res que s’havia llevat i ja tenia ganes de tornar al llit, però allí ningú no l’esperava. Així doncs, la poca curiositat que li despertava aquella matinera manifestació va ser suficient per a retenir-lo al balcó, observant.

L’Avinguda no solia prendre tanta vida i color. Els esmoladors de ganivets, la furgona del pa, el drapaire de la comarca... havien desaparescut mica en mica i la via semblava un canal sense aigua - només hi faltaven peixos morts i un fons enfangat.