contes curts en català

Contes curts en català originals de Ferran Cerdans Serra. Aquests relats breus estan recollits en varis Llibres Artesans, enquadernats a mà, amb les cobertes il·lustrades per diferents artistes, etc. Per aconseguir un d'aquests exemplars, així com llibres en altres formats i altres creacions podeu visitar la Botiga online o bé acudir a una fira de Llibres Artesans.

pàgines perdudes

No hi eren; per alguna raó saltava de la 36 a la 61 de cop, com si les que hi havia hagut entre elles fossin innecessàries. No gaire després van aparèixer altre vegada, sorprenentment per a mi en el següent llibre que vaig fullejar. Eren les mateixes: 37, 38, 39... més coherents en el seu nou ambient que en l’original, on no haguessin aportat res. Posteriorment les he retrobat en moltes ocasions i aquesta primera impressió s'ha confirmat: amb major o menor gràcia, han sabut adaptar-se a les noves destinacions.

esprint a l'olímpica

Formava part dels quatre nedadors escapats de la final. Si en deixava un enrere, doncs, tenia medalla assegurada. Calia, per a això, deixar de pensar i dedicar tota l’energia a impulsar-se, transmetent la força a l’aigua mitjançant braçades potents.

A la meitat de la prova se sentia exhaust, però continuava generant més i més calor. La temperatura augmentava a cada segon. Un cop cedit el control del cos a l’instint atàvic, podia observar des de fora com intentava guanyar la cursa, fusionant la matèria per obtenir més energia —si bé ell es conformava amb el podi, el seu inconscient volia la medalla d’or.

l'avinguda de les manifestacions

El què l’havia despertat, per sorpresa seva, era una sorollosa i riallera manifestació que s’acostava pel fons de l’Avinguda, a pas lent però no solemne. L’encapçalava un gran cartell penjant de braços anònims, del que només n’entreveia el color del lema, que no podia llegir encara. Hi veia força borrós, segurament degut als excessos de la nit anterior i a les poques hores que l’havien deixat dormir. No feia res que s’havia llevat i ja tenia ganes de tornar al llit, però allí ningú no l’esperava. Així doncs, la poca curiositat que li despertava aquella matinera manifestació va ser suficient per a retenir-lo al balcó, observant.

L’Avinguda no solia prendre tanta vida i color. Els esmoladors de ganivets, la furgona del pa, el drapaire de la comarca... havien desaparescut mica en mica i la via semblava un canal sense aigua - només hi faltaven peixos morts i un fons enfangat.

la fi de l'imperi

La Fi de l'Imperi
Just a temps, aconseguí recuperar l’única eina imprescindible abans que el corrent no se l’emportés. Casa seva fou arrossegada i deixà un gran forat on aquell matí, en sortir cap a la feina, hi havia encara un edifici. Un queixal sa arrancat de soca-rel en una dentadura de la qual estaven desapareixent incisius, canins i premolars, com extrets per un dentista furibund trastornat pels efluvis de l’anestèsia.

Feia temps que havien començat a traslladar tots els edificis emblemàtics al centre de l’Imperi. La Sagrada Família, per exemple, l’havien desmuntada per peces, transportat i reconstruït a la ciutat esportiva del Reial Madrid. Al seu lloc van deixar-hi una maqueta de plàstic a escala reduïda que es podia visitar, això sí, diumenges i festius. El ministre afirmà en la inauguració:

—Aquesta maqueta de plàstic simbolitza i reafirma el gran respecte per les peculiaritats perifèriques regionals que caracteritza l’Imperi.

una imatge i mil paraules

S'acabaven de conèixer en un aniversari en el qual eren les úniques persones alienes a la colla. Es creuaven pels passadissos amb el got a la mà, mirant alternativament a terra, al rellotge i per la finestra. Si algú els observava, somreien. El Ramon va necessitar quatre cerveses per proposar-li el tast d’un sirah que tenia a casa.

—Tens condons? —va respondre la Clara.

A ell li va agradar força com enfocava el tema.

escales de graons massa alts

Va trucar a la porta cansada, el pis era molt amunt; les escales, de graons massa alts. Ella va obrir també esgotada, acabada de llevar. No tenia ganes de veure ningú, però el malestar li va passar de cop en rebre un sol tret, precís i suficient. Ella va esperar una estona més i va tornar a prémer el timbre. No li agradava que la fessin esperar, i encara menys després de fer-la cansar. A més sentia que l’aguaitaven des de dins i mai no havia suportat els espietes.

sense remitent

Vaig recollir la carta del terra perquè venia cap a mi, no volia pas ficar-me on no em demanaven; les circumstàncies foren aquestes. Era la carta original, manuscrita, però amb anotacions a llapis al marge que a manera de resposta contradeien totes les meves afirmacions. Dels estrips al paper es deduïa que la ràbia era superior a la satisfacció d’escriure unes rèpliques i fer quatre ratllades. Un cop mig estripada, s’havia introduït de nou al mateix sobre. Més que res em va sorprendre perquè era una carta que mai no havia enviat; la duia a la butxaca i no tenia cap intenció de trametre-la.

l'aparcament o la feina

Quan tocava llevar-se ha parat el despertador, sense adonar-se'n, i ha continuat dormint tres quarts d’hora més. Sol passar-li.
Encara no ha pres cap cafè i el cervell es limita a mantenir al ralentí les funcions vitals. Comprova de nou la imatge del mòbil. Des que empra aquest mètode no perd tant temps cercant el vehicle abans d’anar a la feina. Hi apareix el Seat al davant de la fleca Núria, però la foto és del divendres. Dissabte va agafar-lo per anar a un concert, i en tornar de matinada no estava com per fer anar la càmera.