contes curts en català

Contes curts en català originals de Ferran Cerdans Serra. Aquests relats breus estan recollits en varis Llibres Artesans, enquadernats a mà, amb les cobertes il·lustrades per diferents artistes, etc. Per aconseguir un d'aquests exemplars, així com llibres en altres formats i altres creacions podeu visitar la Botiga online o bé acudir a una fira de Llibres Artesans.

la tribu

Els membres de La Tribu viuen escampats arreu. Ningú no sap qui són sinó és d’un ells, i ningú no sap que n’és fins que no es troba amb un dels seus.

Quan es produeix el contacte, fit a fit els seus ulls es dilaten i tàcitament comencen a admirar-se.

Normalment aquest silenci inicial no es trenca: el seu secret és massa gran com per a traduir-lo a cap idioma, i se’l reserven amb orgull. Com a molt, per a celebrar el moment, fan un cigarret, ros o negre. Mestís, en qüestions de tabac, sembla que no pot ser.

l'Aliança de Civilitzacions

Arribarà un dia en que es farà fosc més aviat del que hauràs imaginat en el moment de llevar-te, un dia que tindrà la seva nit i la seva lluna com els altres dies de lluna plena que sens dubte hauràs viscut abans a dotzenes. Aquest dia patiràs cert malestar general, que no suposarà però una disminució del teu rendiment a la feina. Ja farà molt que hauràs après a prioritzar les tasques no urgents per a millorar el teu flux de treball a llarg termini, evitant la saturació
...

l'amable conversa

Arribarà un dia que reconeixeràs esponjós i ensucrat. El seguirà un període en què el nivell de dolçor minvarà a cada jornada, fins recalar en un que, sense arribar a ser amarg, serà exactament igual a tots els anteriors de la teva vida; un dia com qualsevol altre. Aquest serà el dia de què parlem.

Seuràs en l’única taula de la terrassa d’un bar especialitzat en tapes. Una tradició conservada gràcies al fet que els xinesos l’hauran transmès de generació en generació. L’editor, que t’hi haurà convidat, estarà esgotant les últimes dosis de paciència amb tu; o així t’ho farà veure.

declaració de l'escombriaire

L’escombra lliscava amb suavitat sobre la dura i polida Plaça de l'Ajuntament. En arribar, però, a una capa fina de terra que havia aparegut durant la nit, vaig arrossegar tres o quatre fulles que no havia vist abans. La meva intenció era recollir-les d'una passada, però de sobte ja n'hi havia una dotzena que s’escamparen voleiant. Vaig gratar de nou la cuirassa de ciment que separa la ciutat de la natura i a cada escombrada sorgien fulles i més fulles d’un verd enrabiat, incontestable, que van ser les que van acabar inundant la plaça.

la resposta

Arribarà un dia que no serà ben bé com avui; tampoc com demà, malgrat que en un primer moment a un observador despistat podria semblar-li. Aquest dia serà seguit per dos dies de calma al cel, boirines i clarianes a la lluna, i un cert esgotament de la capacitat de canvi de les màquines de refrescs allotjades en exteriors. Doncs bé, després d’aquests dos dies, arribarà un altre dia, que serà el dia del que estem parlant. Aquest dia, l’identificarem per una sortida de sol en fallida.

La Seu Divina

Tots els diumenges al matí les notes brollen de l’òrgan i es precipiten com gotes d’aigua perfumada en cascades de colors purs sobre els feligresos sense paraigües: és pluja beneïda. Les melodies gelatinoses els envolten, diorames de colors brollen del sostre i els abracen seguint recorreguts calidoscòpics en espiral. Milers de guspires multicolors degoten pausadament en l’ambient translúcid i dens de la nau. En contactar amb el terra moren en un instant i reneixen per tornar a caure des del cel sense fi.

l'hecatombe canina

Els gossos porquet eren força nets i molt afectuosos. Semblaven porquets d’índies hormonats, d’aquí els venia el nom, un pèl més grans i de formes arrodonides; blancs i negres o bé negres i blancs, segons el color predominant. No es tractava d'una raça especialment bonica però costaven mitja fortuna, i a partir de certs nivells de vanitat el fet que un objecte no el pugui adquirir tothom ja el fa atractiu de per si.

Complien, doncs, amb tots els requisits per convertir-se en la mascota de moda de la pijeria manresana. Excepte per un detall: els ingredients dels pinsos disponibles al mercat (pollastre, cereals, bou, pastanaga...) els sonaven a dieta proletària de carmanyola. Així doncs, van començar a reclamar compostos “de categoria”.

on anirem a parar

Pel que respecta a mi, una operació com aquella requeria un xic d’intimitat, així que vaig començar a remenar novetats esperant que s’extingís la cua de la caixa. Tafanejant entre les taules, a vessar de llibres gruixuts en tapa dura, va cridar-me l’atenció una portada d’allò més cursi que no penso descriure.

Només per curiositat, vaig agafar el volum amb la intenció de llegir-ne la sinopsi. Una etiqueta amb el preu, ben bé al mig i magistralment col·locada en diagonal i una altra amb la referència i el nom de l’establiment, només em permetien llegir-ne les primeres i les últimes ratlles.