contes curts en català

Contes curts en català originals de Ferran Cerdans Serra. Aquests relats breus estan recollits en varis Llibres Artesans, enquadernats a mà, amb les cobertes il·lustrades per diferents artistes, etc. Per aconseguir un d'aquests exemplars, així com llibres en altres formats i altres creacions podeu visitar la Botiga online o bé acudir a una fira de Llibres Artesans.

la perdició d'un home

La Perdició d'un HomePer un dia i esperant així lliurar-se’n durant sis mesos més, es decidí a passar la baieta per la nevera. A banda de la bossa d’escombraries, que era a vessar, la porta del frigorífic era el que oferia més mal aspecte de la cuina. En ésser blanca hi destacaven les llànties, que podia reconèixer perfectament: l’habitual puré de cigrons dels vespres estiuencs, greixos variats, oli, xocolata i engrunes de pa.

sorteig de quintos

El bombo, tot rodolant, feia augmentar el nerviosisme, i els quintos tremolaven a cada moviment de la maneta. Aquella esfera de la sort els depassava, imponent, un calorós migdia Manresà, ciutat graella que a l’estiu et braseja en el teu propi greix.

El tresor no correspost


L'avi ja feia temps que desvariejava. No és que anés de mal en pitjor, com se sol dir, sinó que la seva trajectòria, pel que fa a la salut, era una línia recta submergida en el fons de la vida.

drama social

En sentir el cotxe allunyar-se del xalet, la Gertrudis saltà del llit. Havia estat escoltant mig matí, silenciosa, i finalment era sola. El servei feinejava pel pis inferior, i disposava de gairebé dues hores abans no li pugessin l’arròs bullit.

Aquest dinar no li feia cap gràcia, però s’havia escapolit d’anar a missa escalfant el termòmetre amb el llum de l’escriptori, que era amb el que accedia més fàcilment a la bombeta, i ja n’havia assumit les conseqüències.

t'ho dic seriosament

És freda, l’onada, i la cresta em pessigolleja el cul. Una ciutat desconeguda i d’aparença tenebrosa ha aparegut a la costa. M’hi apropo ràpidament sobre l’ona, cavalcant.

Les meves lleixes són molt més estretes que les dels companys, que s’allunyen cim amunt cada cop més petits, i àgils respecte a mi. Guimben pels seus nivells com cabres, mentre jo amb prou feines puc sostenir-me sobre la fullola i les esquadres d’alumini. Perquè a més el què duc jo són fulloles, gruixudes però que no presenten la consistència de la seva fusta tropical, prima però densa. Tot i això, continuo amunt, enrocant-me. Els escaires es claven amb la pistola percussora, sense cap esforç. A sobre s’hi col·loca un dels llistons de fullola, que s’assegura amb un parell de grapes gruixudes, fent pinça amb els angles. Ara només cal pujar-hi al damunt, en el meu cas utilitzant els genolls o, quan és necessari, les dents. Aquest cop a la dreta de l’esquerda que estic utilitzant per ascendir, fent ziga-zaga. Tot tremola. Els llistons que duc penjant a l’esquena cada cop pesen més, tot i ser cada vegada menys. Però a dalt de tot ja es veuen les galetes. De petit, la mare les amagava postades enlaire, però jo em cruspia les plaques de canelons i els espaguetis crus, que eren al meu abast i no estaven comptats.

tot passejant

M’ha arribat aquesta carta. Segons aquí hauria d’haver vingut ahir a les nou, però l’he rebuda avui a les onze.

- A veure, em dones el DNI?

Vaig donar-li d’un cop sobre la taula, però ella continuà igual, com si no passés res.

- D’avui en quinze tens de fitxar tots els dies laborables, en hores alternades. No pots repetir l’hora dos dies seguits.

- Però a veure, això per a què serveix? – Les coses no estaven gens clares, i encara que m’imaginava que no podria deslliurar-me’n, tenia curiositat per saber si hi havia alguna explicació convincent.

orgull mutilat

No ha estat tant dolorós. Molt més havia patit estavellant els meus somnis en la malaptesa dels meus dits. I a més ja s’ha acabat. Ningú m’exigirà límpids acords; no em demanaran virtuoses cançons que mai no he estat capaç de tocar. Si més no, això espero.

I tampoc em servia de per a tantes coses, l’índex de la mà esquerra.

sexe per animal

Aquella paret baixa de formigó aniria bé de postada, va pensar al asseure-s’hi, on guardar ungüents solars: dins del triangle de ciment la llum, rebotant, esquerdillava l’aire formant una massa compacta.

Al centre de la plaça, on hi havia una font, una noia xuclava directament del broc.

El Mario estava cansat i necessitava un raig, encara que fos d’aquella infusió calenta de clor amb calç. Mentre esperava, va humitejar-se els llavis amb la suor que li rajava del front. El Turbo l’havia fet córrer i no tenia gens de saliva.