contes curts en català

Contes curts en català originals de Ferran Cerdans Serra. Aquests relats breus estan recollits en varis Llibres Artesans, enquadernats a mà, amb les cobertes il·lustrades per diferents artistes, etc. Per aconseguir un d'aquests exemplars, així com llibres en altres formats i altres creacions podeu visitar la Botiga online o bé acudir a una fira de Llibres Artesans.

la primera vegada

L'única opció raonable era aturar-me. Havia estat un parell de cops a punt d'adormir-me sobre el volant i encara en tenia per una hora fins a la meva destinació. A més, seria massa tard per aparèixer a casa d’un amic a qui ni tan sols havia avisat. Així que vaig agafar la primera sortida que se'm va presentar, i aquesta em va dur a Tolosa.

l'hecatombe canina

Els gossos porquet eren força nets i molt afectuosos. Semblaven porquets d’índies hormonats, d’aquí els venia el nom, un pèl més grans i de formes arrodonides; blancs i negres o bé negres i blancs, segons el color predominant. No es tractava d'una raça especialment bonica però costaven mitja fortuna, i a partir de certs nivells de vanitat el fet que un objecte no el pugui adquirir tothom ja el fa atractiu de per si.

Complien, doncs, amb tots els requisits per convertir-se en la mascota de moda de la pijeria manresana. Excepte per un detall: els ingredients dels pinsos disponibles al mercat (pollastre, cereals, bou, pastanaga...) els sonaven a dieta proletària de carmanyola. Així doncs, van començar a reclamar compostos “de categoria”.

on anirem a parar

Pel que respecta a mi, una operació com aquella requeria un xic d’intimitat, així que vaig començar a remenar novetats esperant que s’extingís la cua de la caixa. Tafanejant entre les taules, a vessar de llibres gruixuts en tapa dura, va cridar-me l’atenció una portada d’allò més cursi que no penso descriure.

Només per curiositat, vaig agafar el volum amb la intenció de llegir-ne la sinopsi. Una etiqueta amb el preu, ben bé al mig i magistralment col·locada en diagonal i una altra amb la referència i el nom de l’establiment, només em permetien llegir-ne les primeres i les últimes ratlles.

dubtes innecessaris

El telèfon continua sonant. El que més el molesta de la fama és que no el deixen en pau ni per pensar en temes transcendents. Sap qui és i que l’hauria d’agafar, però hi ha coses més importants que l’atabalen: té por d’estar-se tornant vanitós i superb, que l'èxit no l’estigui canviant. Sempre n'ha temut les conseqüències, però no se sabotejarà la carrera artística, com han fet altres en circumstàncies similars. Ell confia en les pròpies capacitats per superar-ne els inconvenients. Després de quinze trucades, doncs, agafa el telèfon a la seva xicota. Li diu que necessita temps per a ell; que l’èxit exigeix molts sacrificis; que no es deixarà vèncer per la fama, com han fet altres en circumstàncies similars i que, a partir de llavors, es comunicaran per la premsa.

l'any de la fava

La Fi de l'ImperiLa fredor del paper de plata corroborà el que havia temut durant tota la setmana: la mala sort, aquell any, tampoc no renunciaria a l’èxit. Feia quatre tortells consecutius que es trobava la fava amagada entre la nata i el seu mite s’havia engrandit a la família. Primer només se’n reien, els feia gràcia, però després en sospitaren. Intentaven no compartir-hi cap mena d’activitat, sobretot si aquesta comportava un risc econòmic.

Germà I, el Gran

Germà I el Gran Quan llogà els baixos no sabia encara per què els volia. Només intuïa que havien de ser transitats i amb uns bons vitralls, així que escollí una botiga àmplia ubicada al bell mig de la ruta comercial de la ciutat.

El primer dia només hi dugué una taula i es dedicà a fer solitaris tot observant la gent del carrer. De tant en tant, algun vianant s’acostava al vidre i l’espiava, ajudant-se amb la mà per evitar els reflexos. L’oferta visual no era prou atractiva com perquè s’hi estiguessin gaire estona, però el Germà descobrí aviat com li agradava que el miressin; sentir-se el forat de la punta del compàs, just al mig de la circumferència.