llibres artesans

El cafè li cremava als dits, a punt de desfer l’esprimatxat plàstic del got, i el va deixar damunt la paperassa. Era el segon que havia anat a treure a la màquina del passadís, fora de la sala, ja que feia estona que no estava a gust amb els companys de feina.
Eren tots al voltant d’una gran taula rectangular, a la secció de nous projectes de la ARC, una multinacional de components electrònics adaptables al cervell humà.

Kafeak hatzak erretzen zizkion, plastikozko edalontzia urtzear, eta paper piloaren gainean utzi zuen. Salaz kanpoko pasadizuko makinatik ateratzen zuen bigarrena zen: bazen denbora puska bat taldeko jendearekin ez zegoena gustora, eta pasio horietan unetxo batez haiengandik urruntzea lortzen zuen.

Ara mateix, tot d’una, m’ha convidat, ell que no ho havia fet mai.

Me l’he quedat mirant, la cigarreta. És segur que sap que no fumo ros, si no estic molt desesperat, i després de les últimes batusses a la secció, jo sol contra tots, no ho veig gens clar.

Els altres s’han anat acostant. Ningú no deia res. Han deixat els seus llocs i ara m’observen tenebrosament.

Em sembla que esperen que l’acabi per fer alguna cosa.