MASTEGOTS, un nou llibre en altres formats

MASTEGOTS és un Concept Book, un llibre concepte en formats diferents, dissenyat fa fa anys per mi mateix i que aviat sortirà per fi al públic. Es tracta de tres col·leccions de microtexts seleccionats segons la seva idiosincràsia en diferents sabors: amb el color groc, texts més cítrics i àcids; amb el vermell el bitxo picant i amb el verd menta els més refrescants. Aquesta primera maqueta és de 2013 i en els propers mesos us aniré mostrant els passos següents fins que estigui disponible. Aquest projecte està també molt relacionat amb els "Poemes comestibles” de febrer de 2015. Aviam quan triguen aquesta vegada en copiar-me'l!

7 fonts cal·ligràfiques de qualitat basades en escriptures reals, i perquè potser algú haurà de dissenyar aviat la “Catalan Scribe”.

En general, les tipografies inspirades en la cal·ligrafia no em solen agradar, potser perquè fa dotze anys que escric els llibres a mà: si algun dia ho necessités les escriuria jo mateix, millor o pitjor. Segurament em sortirien totes les lletres diferents i el fet és que, per molt que se’n creïn imatges ideals (o idealitzades), si observem qualsevol manuscrit medieval veurem que no hi ha dues lletres iguals. Malgrat que avui en dia amb el format Open Type existeixen opcions per solucionar-ho (en part), les fonts cal·ligràfiques em semblen massa regulars i no les solc emprar.

Quan era petit, durant una època vaig pensar que m’agradaria treballar llegint llibres. Però res d’escriure crítiques, ni informes: el meu pla ideal era llegir i res més. Fins ara no ho he aconseguit, però maquetar és una de les feines que més s’hi acosten. M’agraden les llenties, és cert, però també m’agrada maquetar texts literaris. Molt. El més important quan maquetes un llibre és que sigui fàcil de llegir. Per això tens en ment la persona que el llegirà, i a les mans les combinacions dels múltiples factors que en determinaran el resultat final.

Ja sabeu com m’agrada la tipografia, com m’agrada maquetar i com m’agrada llegir. Per això no hauria d’estranyar-vos que estigui tan accelerat des d’ahir: m’ho estic passant teta a tres bandes maquetant Vides mínimes, una de les grans novetats de Sant Jordi a Llibres Artesans. Es tracta del primer recull de microcontes de la Bel Olid, i em té entusiasmat. El publicarem en el format propi retallable dels aforismes de Llibres Artesans, i el millor de tot és que una altra de les grans novetats és: el segon llibre de microcontes de la Bel!

Les dues tipografies emprades en la maquetació del llibre Perdonin que no em disculpi no van ser fruït de la casualitat. La primera decisió tipogràfica que vaig prendre en aquest projecte va sorgir en maquetar l’Aperitiu del Perdonin que no em disculpi —una sel·lecció dels relats breus que va ser clau per a l’èxit del verkami.

En molts manuals de tipografia s’aconsella no fer servir més de dues tipografies i mesclar serif amb sans serif, dos consells que com a principis genèrics solen funcionar. En el cas del Perdonin, tenia clar que havia d’imprimir el cos dels contes curts amb serif, que facilita la lectura en texts llargs impresos.