Un Mar Degota 18

Un mar degota n.18, tardor 2020, revista d'autor de Ferran Cerdans Serra

Benvinguda al número 18

Al llarg de la vida, m’he preguntat moltes vegades els motius de la fatiga mental, la incapacitat de fer res que suposi un esforç intel·lectual, després d’una feina físicament esgotadora.

Treballant en sectors com el metall, m’ha estat molt difícil escriure amb regularitat i, en general, només ho podia fer els dissabtes al matí. Escriure unes hores a la setmana no és la millor manera d’aprendre’n, ni tampoc d’avançar gaire en un llibre. A més, llavors la meva prioritat era sortir de casa i voltar, després de tota la setmana de feina.

Quan tornes a casa després d’una jornada de soldar estructures metàl·liques, o bé de feines que molta gent només aguanta la primera mitja hora del seu primer dia i no els veus mai més —com ara treure la rebava de peces de fosa amb una rotaflex giratòria de set quilograms de pes durant nou hores—, només penses a menjar. No perquè tinguis gana, que no en tens, sinó perquè el cos ho necessita.

Després del cafè, passes la tarda com pots. Durant molts anys, no era capaç de fer gaire cosa més que escampar els músculs ressentits pel sofà, llegir, mirar alguna peli, sortir a fer un volt… i a dormir, fins a l'endemà a les cinc del matí.

Em sentia malament en comparar-me amb les persones que escriuen tot el dia o bé que ho compaginen amb un altre tipus de feina però, sobretot, perquè escriure era una necessitat per a mi (ara, ho he descobert aquest confinament, ja no ho és).

Una investigació científica recent —liderada per l'Institut Nacional d'Esport, Experiència i Acompliment (INSEP) a França, que entrena atletes per als Jocs Olímpics—, afirma que la connexió perduda entre l'esforç mental i el físic és que ambdós requereixen control cognitiu. Així, se subratlla que "la regió prefrontal lateral que es va veure afectada per la sobrecàrrega d'entrenament esportiu va ser exactament la mateixa que s'havia demostrat vulnerable al treball cognitiu excessiu en estudis anteriors".

Avui doncs, per fi, he pogut descansar en pau respecte a aquesta qüestió.

Ara m’està passant el mateix amb la fatiga física de les tasques més assistencials a la residència, a la que s’hi suma la fatiga mental de conviure amb persones amb problemes mentals que, encara que mostren una resiliència envejable, fa nou mesos que estan confinades.

La saturació mental després d’unes jornades seguides és molt gran i potser aquest número va, per tot això, d’aprendre a navegar pels cicles de la vida.

Cobertes úniques, carpeta feta a mà per l'autor. Un mar degota n.18, tardor 2020.

Índex del número 18

  • Benvinguda al número 18.
  • Alai és alegria Lluita pel poder? (I).
  • L’únic diccionari que em cal.
  • La signatura i trobar-se un mateix.
  • L’anagrama onomàstic.
  • En procés, tardor 2020.
  • Pàgina de crèdits.

A la butxaca, adjunts a la revista

A) FEM-HO! Notes poc transferibles sobre productivitat. (16 pàgines).

B) “La caritat capitalista”, poema objecte numerat.

C) Esborrany original amb correccions.

D) Postals ALAI ns. 8, 9 i 10.

E) Suplement en lletra gran per a persones amb dificultats visuals (Opcional).

FEM-HO! Notes poc transferibles sobre productivitat.

Les notes sobre productivitat que acompanyen aquest número, i que crec que en són el nucli, potser molt sui generis i poc transferibles, però us poden donar idees que potser podreu incorporar a la caixa d’eines un cop adaptades a la vostra idiosincràsia.

FEM-HO! Notes poc transferibles sobre productivitat. Ferran Cerdans Serra, 2020.

fitxa tècnica

Títol: Un Mar Degota n. 18.
Correspon a: tardor 2020.
Autor: Ferran Cerdans Serra.
Copyright: Ferran Cerdans Serra.
Llicència: Llibres Artesans v0.2 o posterior.
Pàgines: 28.
Publicat per Llibres Artesans: 15/12/2020.
Idioma: Català.

relacionat
títols: